Núria Conangla

«Si puc triar, prefereixo que la música sigui en directe»

Primer de tot i abans de començar, aprofito aquesta entrevista per donar les gràcies, crec que en nom de tots, als i les músics i intèrprets que de març a juny des dels balcons, terrasses, terrats o menjadors de casa seva, ens van fer cantar, ballar, emocionar-nos i, en definitiva, sentir-nos vius. Perquè la música va suposar un bàlsam en aquells moments de solitud, de tristesa i de molta incertesa. No seria capaç d’imaginar-me aquells mesos sense les estonetes d’aplaudiments al balcó amb la música a tot drap dels veïns, sense l’encoratjament del Resistiré, l’humor dels Stay Homas o els directes de la Núria Conangla al ConfinaFest, festival solidari que van organitzar el meu germà i uns amics i també vaig poder participar amb la meva empresa de lleure. Ja veieu que l’emoció em pot avui, però és normal: tinc el plaer d’entrevistar a la primera música per al meu blog!

És una evidència afirmar que des del començament de la pandèmia, un dels sectors culturals més afectats ha estat el de la música. És cert que les primeres restriccions han portat al tancament d’escoles de música i de cancelació de concerts, de tota mena d’esdeveniments públics i de festivals, però també hi ha hagut fenòmens virals a les xarxes que han fet nèixer i crèixer a molts intèrprets i grups musicals.

• 

• 

Pels qui no la coneixeu, us presentaré a la garriguenca Núria Conangla, una jove música polifacètica i multi-instrumentista que toca el violoncel com a primer instrument però també el piano, la trompeta, el baix elèctric i, tinc la sensació que, amb el seu talent innat per la música, la seva gran capacitat de treball i la seva actitud tan oberta i alegre, podria tocar l’instrument que volgués. La seva passió per la música la va heretar de l’avi matern, que era cellista i fill d’un compositor. Així que, més que sang, per les venes de la Núria corren notes musicals. Els seus dos germans també s’han format amb la música, però només ella s’hi dedica professionalment.

Us explicaré que l’avi no només va ser el seu referent i iniciador, també el seu mestre durant les vacances d’estiu. Al poble, cada dia feien classe de violoncel ben dinat, unes classes que l’avi no perdonava ni per la calor ni per la migdiada ni per la mandra que la Núria tenia de vegades de rebre classes durant les vacances. Unes classes que gairebé equivalien a avançar un curs, tal i com li deia el seu professor de música en retrobar-se al setembre. L’avi de la Núria va morir fa deu anys i ella en parla amb devoció, molt agraïda de tot el que li va ensenyar i, sobre tot, de la passió que li va transmetre, com podem sentir a la cançó Com T’enyoro, que va composar i cantar al seu avi.

La Núria inicia els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de La Garriga tant amb el violoncel com amb el piano; segueix al Conservatori de Granollers; i finalitza els seus estudis a l’Escola Superior de Música de Catalunya. També reb formació de trompeta a l’Aula de Música Moderna i Tradicional de La Garriga i de baix elèctric amb l’Iñaki Marquiegui. Durant el seu període educatiu, ha format part de moltes orquestres joves i, amb algunes d’aquestes, ha tingut ocasió de tocar amb grups com Blaumut o Els Catarres, i artistes com Manu Guix o Beth Rodegas. 

A nivell professional, ha actuat diverses vegades a l’Auditori de Barcelona, el de Girona, al Teatre Nacional de Catalunya, al Palau de la Música i ha pogut tocar amb l’Orquestra Metropolitana de Barcelona, l’Orquestra Harmonia de Calella i la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. A l’actualitat, entre d’altres, ha format i forma part de diversos projectes musicals d’àmbit modern com Music Has No Limits, del duet acústic Líria, del trio femení Encored i del musical Bruna, creat per Mateu Peramiquel i Mar Puig.

En l’àmbit pedagògic, la Núria treballa a l’Aula de Música Moderna i Tradicional de La Garriga i és professora a Amics de la Unió de Granollers impartint classes de violoncel, piano i llenguatge musical.

Tot i que la seva formació és més en l’àmbit de la música clàssica, no pot amagar la seva passió per la música moderna. Ha enregistrat CDs amb diferents músics, també ha participat en gravacions del disc de La Marató de TV3 i per bandes sonores de pel·lícules com A Casa (per a Amazon Prime), El Pacto i Santa Clara. Recentment, ha aparegut com a músic al programa Operación Triunfo 2020, tocant el violoncel.

Amb aquesta trajectòria tan àmplia, és fàcil d’endevinar que una de les coses que més li agrada a la Núria del món de la música és la possibilitat de fer coses variades: tocar en una orquestra, en musicals, participar en bandes sonores, composar en solitari, impartir classes… i fins i tot ballar! De ben petita va iniciar-se en el jazz com a extraescolar a l’escola Puiggraciós i va seguir a l’escola Diset de la Garriga, aprenent aquest ball durant 9 anys. També ha ballat salsa, balls de saló i swing. Actualment practica acroioga.

Si entréssim a la seva habitació, descobriríem un petit museu on ja no hi cap ni una agulla: instruments musicals per tot, micròfons, amplificadors… No oblidem que la veu ha esdevingut un més dels seus instruments, com podem sentir-la al seu primer CD de temes propis i versions titulat Som Complicats o en la cançó Confinada.

Somriu i seràs feliç: l’axioma del seu web, un lema que porta escrit a la cara i que ha compartit amb mi en aquesta entrevista sota el llimoner de casa.

Benvinguda, Núria Conangla, una de les garriguenques de més projecció dins el món musical. Creus que la COVID19 ha provocat un “reset” (fent servir un concepte informàtic molt adient) en la manera de fer i consumir la música o és completament un trànsit temporal?

Fa un temps que les xarxes socials han anat adquirint un paper molt important, però és cert que trobar-nos en aquesta situació ens ha obligat a pensar nous mètodes i sistemes per fer arribar la nostra música i art en general. Jo crec que no és simplement un trànsit.

Tanmateix, hi ha molts aficionats que Youtube i Instagram els ha proporcionat un èxit totalment inesperat. Creus que la qualitat musical es pot veure afectada o també serà un efecte temporal?

Com a qualsevol art, el fet de tenir-ho tant a l’abast, afecta en la qualitat. És com si jo em posés davant d’una pantalla, amb gràcia, a fer alguna cosa que no entenc massa ni estic formada. Em puc fer molt popular i la gent es comenci a interessar pel que faig. Però la qualitat del que podria oferir ja et pots imaginar…

El fet de tenir tant a l’abast el poder oferir un concert online afecta en la qualitat de la música.

En el teu cas, el tancament no et va frenar pas: vas composar Confinada, vas oferir concerts en directe des de la teva pàgina de Instagram i vas col·laborar amb iniciatives solidàries com ConfinaFest. Explica’ns més sobre les coses que vas fer estant reclosa a casa.

Mai havia fet un directe a l’Instagram, però en començar el confinament i veure que la gent es començava a engrescar, vaig pensar per què no? Vaig fer moltíssims directes, a més del ConfinaFest que es va organitzar a La Garriga, vaig participar a uns esdeveniments de ioga, música en directe i festivals de música d’altres comunitats autònomes. Va ser molt xulo veure a la gent participar, però va arribar a un punt en què l’eufòria de fer els directes anava minvant. Hi havia il·lusió i novetat al principi, però després hi havia massa oferta, a més, que era molt el temps dedicat per a la preparació de manera desinteressada. Jo em guanyo la vida éssent músic, no puc oferir concerts gratuïts contínuament.

I només poder sortir, vas tenir la gran sort de tocar al Poble Espanyol, poder trepitjar de nou un escenari, sentir el caliu del públic personalment… Com va viure aquell moment la Núria i com vas sentir que ho vivien els espectadors?

Em vaig sentir molt afortunada de sortir del confimanent i tenir aquestes actuacions. No em pensava que acabarien éssent tres mesos anant-hi un o dos cops cada setmana! Haig de dir que al principi em feia una mica de llàstima perquè les primeres setmanes estava bastant buit i jo tocava gairebé sense públic. Mica en mica, es va anar perdent la por i van anar venir moltes persones. Va ser molt maco que a diferents zones del Poble Espanyol hi hagués músics tocant simultàneament o en horaris alterns. Es podia caminar escoltant actuacions musicals variades, fins i tot els músics, en acabat, podíem anar a veure els altres. A més, com que vaig anar sovint, ens vam conèixer amb els treballadors dels bars i restaurants. Els fills d’un restaurant, d’uns 8 o 9 anys, cada dia em venien a saludar com si ens coneguéssim de tota la vida!

Et veus fent un concert en un autocinema o una altre classe d’aquests shows emergents?

Si puc triar, preferiria que fos en directe, com tota la vida. Estic “cremada” dels directes online. Hi ha llocs que es fan híbrids perquè les persones que no poden assistir, ho puguin gaudir igualment en versió en streaming. Aquesta opció no la descarto.

Va arribar a un punt durant el confinament en què l’eufòria de fer directes a les xarxes anava minvant.

Sembla que el consum a casa i les ventes per internet s’han convertit en una tendència social majoritària, has notat un aument de les vendes online del teu disc Som complicats?

En fer tants directes i que s’em compartís per xarxes, vaig arribar a més persones. Els qui em coneixien de nou o els que ja em coneixien i no sabien que tenia temes propis, els va interessar comprar el meu CD. Em va fer molta il·lusió veure que es venia la meva música.

Si parlem del dia a dia, quines modificacions s’han provocat a la teva rutina? Ha suposat grans canvis a nivell laboral i econòmic?

Totes les actuacions que tenia es van cancel·lar, per tant, no vaig cobrar-les. A nivell pedagògic, jo sóc mestre de música. El confinament ens va agafar desprevinguts per tal d’impartir classes online. Les primeres setmanes vam fer moltes reunions pensant la millor manera de fer les classes i va ser una mica caòtic poder parlar amb totes les famílies. Aquest nou curs estem més preparats per si es dóna el cas d’estar confinats o si una part dels alumnes han d’estar-ho i l’altre pot venir presencialment. Som més ràpids ara en l’actuació. Així que, a on més ho vaig notar, va ser en les actuacions. Tenia programades moltes coses i tot es va cancel·lar o aplaçar… Aplaçar vol dir que no saps si es podrà fer en realitat.

• 

• 

• 

Parlem de Bruna, el musical de Mateu Peramiquel i Mar Puig, representat per una companyia d’Ullestrell sense més ambició que aplegar un grapat d’actors i actrius ben joves que treballesin en comunitat per homenatjar els nostres avis i àvies. L’espectacle es va crear abans de la pandèmia, i gairebé podem considerar que va ser un homenatje premonitori per a tots els avis i àvies que hem perdut amb la pandèmia. Vaig tenir ocasió de veure’l a Caldes de Montbui, es presentava com una de les propostes dins el Concurs de Teatre Amateur. Aleshores jo tenia un petit paper a l’obra l’Adefesi, de la companyia Kòmix, i vam anar a veure’l per conèixer “la competència”. La pandèmia va impedir que al final poguéssim actuar i el concurs s’acabés anul·lant, però els qui vam anar vam descobrir una petita joia, vam intuir un gran èxit i vam marxar sabent que seria la guanyadora sens dubte. No ho sabrem mai, el que sí sabem és que Bruna ha estat una revelació dins el teatre musical català. La Núria forma part com a cellista des del principi del projecte, que a més de representar-se per diferents localitats, ha fet temporada aquest nadal dins la programació d’El petit Romea.

Com ha estat la teva experiència a Bruna? Imaginaves tant d’èxit?

Aquest musical ha estat una sorpresa molt positiva. Jo coneixia al pianista perquè havíem col·laborat en la gravació d’uns CDs que fem cada estiu amb la Orquestra Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya i després presentem al novembre en uns concerts a l’Auditori de Girona. Ell sabia que a mi m’agradaven molt els musicals i, com que necessitava una cellista, va comptar amb mi per gravar un CD i fer dues actuacions. Vam gravar el març del 2019 i a l’abril es va estrenar a Ullestrell. Arrel d’aquí, vam participar a festivals de teatre amateur i es van anar guanyant premis que van donar peu a més actuacions. A dia d’avui, n’haurem fet unes trenta i en tenim moltes més programades. El màxim exponent va ser al desembre i gener, que vam estar cada diumenge al Teatre Romea. Va ser una experiència molt bonica tant per als tres músics (bateria, piano i violoncel) com per a la canalla: tenir 9 o 10 anys i dir que has actuat al Romea és molt emocionant!

És la primera vegada que participes en un musical?

Farà uns 4 anys vam crear una orquestra uns quants estudiants de l’ESMUC i, amb un grup amateur de Sant Vicenç dels Horts (és un dir, amateur, perquè hi havia cantants professionals molt bons) vam representar el musical d’Els miserables. És un musical que m’encanta. A casa som tots molt aficionats al gènere, poder fer aquest muntatge va ser molt especial.

Hem de seguir lluitant perquè la cultura sigui un bé essencial, però de veritat, no que només s’omplin la boca i no es faci res.

Per acabar, m’agradaria preguntar-te si creus que ja hem viscut el pitjor… o el pitjor encara està per venir, culturalment parlant. Com que és una pregunta lletja de per sí, deixa’m que li posi un toc d’humor. T’ho pregunto perquè córre l’acudit musical que si segueix així el 2021 haurem de canviar l’himne del Resistiré del Dúo Dinámico pel “Ya no puedo más, siempre se repite esta misma historia” de Camilo Sesto. Amb les ganes que tenim de cridar “Libre, como el sol cuando amanece” del Nino Bravo i sembla que encara ens queda bastant temps de cantar el Sobreviviré de Monica Naranjo.

Jo vull pensar que el pitjor ha passat. Que la situació ens faci agafar noves experiències i pensar en nous formats i idees per seguir endavant amb el que et guanyes la vida i amb el que et fa gaudir. Com que no sabem què passarà, hem d’intentar fer vida “normal”. Tot i que vull remarcar que sempre s’havia defensat que la cultura era un bé essencial que ajuda a la societat, però sembla que cada cop ens estan posant més traves en tots els àmbits artístics. No ens estan posant facilitats: es prenen decisions que, sota el meu punt de vista, no tenen gaire sentit. Hem de seguir lluitant i no deixar de fer coses perquè la cultura sigui un bé essencial, però de veritat, no que només s’omplin la boca i no es faci res.

• 

•