«La màgia és un art escènica però, en el nostre país, culturalment no s’hi considera com a tal».
Quan de petit t’ensenyen a no dir mentides i no fer trampes, és inevitable no gaudir bojament amb l’art de l’engany per excel·lència: la màgia. No hi ha res més bonic que fer creïble un impossible amb el què, a priori, sembla només una habilitat amb les mans, fent aparèixer i desaparèixer tota mena d’objectes. A mida que vas creixent, encara et quedes més bocabadat quan, sigui a un metre de distància o des del pati de butaques, el mag et fooleja amb un truc davant teu i ets incapaç de saber com ho ha fet. Justament és el que em va passar amb el Gerard Borrell fa uns mesos, quan vaig tenir ocasió d’entrevistar-lo en una petita cafeteria de Gràcia. Entranyable i carismàtic, aquest jove mag mil·lennista no va dubtar ni un moment en fer-me treure el mòbil i, utilitzant el seu Instagram, endevinar la carta en què jo pensava.
Després d’un temps de vacances, és un plaer tornar a enescena.net amb en Gerard Borrell, un showman desvergonyit i provocador, que s’ha instal·lat a l’Aquitània Teatre i sembla que no té intenció de marxar… al menys fins a finals d’octubre! Va començar amb Màgia en família (que va ser quan vam realitzar aquesta entrevista) i, després d’una breu temporada al juliol, torna a l’escenari de Sarrià per representar el seu espectacle per a adults The Big Bang Tontery.
S’aprèn a ser mag, el que no s’aprèn és l’artista.
En Borrell va debutar de ben jovenet en un insòlit escenari: a l’autocar del seu pare, explicant acudits i cantant cançons durant els trajectes de l’Imserso. En aquell moment, com més gamberro era, més omplia la gorra de calerons. Si triomfava en un autocar, per què no provar a un escenari? Els seus primers espectacles eren tot un xou i incloïen màgia, cabaret, humor, balls i cançons en playback.
Pel que fa als estudis, en Borrell es va graduar en art dramàtic al Col·legi de Teatre de Barcelona. També ha rebut formació com especialista de cinema i actor de doblatge. Al final es decanta per la màgia, però no en exclusiu, sinó com un art escènic on pot combinar totes les disciplines al seu servei: humor, improvisació, monòleg… i tot el que se li posa per davant!
A més d’actuar a teatres com la Sala Barts, l’Eixample Teatre, el Teatreneu o el Teatro Arlequín de la Gran Vía madrilenya, també ha col·laborat en televisió als programes Toni Rovira y tu; Pura magia i Hora Punta de Televisió Espanyola; Got Talent España; Sálvame i Tot es mou de TV3, entre d’altres. A més l’hem pogut veure a la Pasarel·la 2019 Erase una vez… de Jordi Dalmau; amb en Toni Moog al Teatre Borràs a l’espectacle Blanca navidad; actuant a llocs tan diversos com La Pedrera, el Castell de Tordera, l’Hotel Melià Barcelona o l’Hotel Hilton de Madrid; i treballant amb marques com Equivalenza, Honda, Seat, Kibuk o Repsol.
Bon dia Gerard Borrell, un plaer incorporar el món de la màgia al meu blog gràcies a tu i el teu espectacle de Màgia en família a l’Aquitània Teatre. Crec que som dues persones que creiem que la vida no tindria gaire sentit sense màgia i sense fer el “gamberro”, per parts iguals. Si més no, seria molt avorrida!
Totalment d’acord! M’agrada fer el «gamberro» i trencar els motllos que ens imposen.
Vas debutar amb un públic d’una mitjana de 60 anys i en un espai molt insòlit: l’autobús que conduïa el teu pare. Sens dubte, era impossible que sortís de dins teu un intèrpret clàssic i convencional.
Aquest públic «tan adult» té una cosa molt bona per a mi: que no tenen prejudicis. Per tant, iniciar-me d’aquesta manera en el món de l’espectacle, va fer que m’alimentés d’aquella aura, fent-me un artista sense o amb molt pocs prejudicis.
Hi ha molts tipus de màgia: mentalisme, màgia còmica, faquirisme, close up, màgia promocional… El teu espectacle potser caldria inventar-ne una etiqueta. Originalitat, inspiració, improvisació i màgia de la “bona”.
És un dels problemes que tenim a l’hora de vendren l’espectacle, perquè no hi ha una etiqueta que encaixi 100% en el que faig. No és només màgia, però tampoc un monòleg. Potser és màgia còmica… no ben bé. Tan de bo el dia de demà existeixi una etiqueta pel tipus d’espectacle que fem. Ara l’etiqueta que millor ens representa és la de «Gerard Borrell».
En paraules teves: “Res d’horterades! És un espectacle familiar i punt”.
No sóc ambiciós amb paraules com «ens il·lusionarem» o «farem màgia». És un espectacle familiar, em refereixo per a tots els públics, no perquè vinguis en família. Vénen moltes parelles. Familiar entenent que els nens poden assistir. De fet, són els protagonistes. És un espectacle per riure i passar-s’ho bé. No hi ha més. No té un fil conductor, ni guions rebuscats. Jo m’ho passo bé a l’escenari i espero que l’espectador s’ho passi bé a la sala de butaques.
M’agrada fer el gamberro i trencar els motllos que ens imposen.
Explica’ns una anècdota sobre un número fallit. Se t’ha vist el llautó algun cop fent un truc i el públic t’ha enxampat?
A cada funció, la «cago». Els mags seriosos se’ls noten quan l’espifien, a mi, en canvi, molta gent, fins i tot fent errades bèsties, em pregunten: «això està preparat o t’ha passat de veritat?». Per exemple, vaig donar un cop a la taula, es va desmuntat tot el xiringuito i va venir el meu regidor a fregar. La gent va dir que el gag era molt bo. Ho vaig passar realment malament! Per cert, és en aquests moments on, els qui més riuen, són la meva família i amics perquè, com que s’ho saben tot, són els que tenen la certesa que aquell número no estava preparat. T’explicaré una altra anècdota molt divertida. Abans actuava en un teatre on tenia l’escala marcada a l’escenari. Jo no la veia, per il·luminació quedava a l’ombra. Així que, on veia la marca de l’escala, posava el peu directament al primer esglaó. Un dia, un espectador, per estirar les cames a primera fila, la va moure. Vaig caure a sobre d’una senyora i, en comptes de demanar-li perdó, vaig buscar-li la boca per fer-li un petó. És meravellós aprofitar un gag! L’error em fa estar despert aquí i ara.
Quin és el paper que creus que té la màgia en la situació actual cultural? I quin és el paper que creus que hauria d’ocupar?
És una pregunta per posar pausa, pensar-la i tornar més tard per respondre-la. La màgia és un art escènica, com és el ballar o cantar. Però culturalment, en el nostre país no es considera com a tal. El mag és el col·laborador. Crec que qui va potenciar la màgia a nivell teatral aquí a Catalunya va ser el mag Lari: va agafar el concepte de màgia i el va dur al teatre, lluny del bar i no a una gala com a presentador. La màgia és un art escènica que comunica comèdia, suspens, misteri… És una eina amb molta força per comunicar. Malaurdament, hi ha molts mags que estan entrant a aquest món i ho estan fent malament, perjudicant a la màgia i donant-li una imatge que no es mereix. A nivell d’espectadors, els «profans», com els anomenem els mags, relacionen la màgia amb un món caspós, molt de lluentons i antiqüat. Un mag mereix una posició com la que té un cantant. A Las Vegas, per exemple, la màgia està molt ben valorada! Aquí, persones de la meva edat (25/30 anys), relacionen la màgia amb un espectacle avorrit. El problema és que no tenim moltes referències de màgia de qualitat. Antigament el públic pagava per anar a veure un número només, imagina’t si era potent! El públic creia que el que es feia era de veritat, ara tenim molta informació. Tothom sap que hi ha una trampa: la nostra feina és adaptar-nos a la societat. «Sóc un artista, un personatge, et provocaré viure una trampa i no sabràs endevinar-la, però t’entretindré una bona estona»: aquest missatge m’agrada molt per comunicar.
No hi ha una etiqueta que defineixi 100% el que faig: màgia, monòleg, màgia còmica… De moment, l’etiqueta que em representa és «Gerard Borrell».
Són molt poques les dones magues, per què? En canvi, hi ha moltes assistentes/hostesses/ajudants del mag…
Aquesta pregunta ens la fem també els mags. El món de la màgia no nega l’entrada de la dona, hi ha magues, però si de mags homes són tres només els coneguts, les dones encara se les coneix menys. I són bones, són molt fines manipulant. Arribem a la conclusió que potser les dones tenen una ment més madura, en general, i la màgia no deixa de ser un joc infantil. El mag no deixa de ser un «friki» que va amb unes cartes i va practicant. Per una altra banda, socialment s’ha associat el mag amb un home, tot i que darrerament es comença a parlar de l’artista. Jo estic molt en contra del o de la «partener». Tinc un regidor o regidora que té un paper dins la funció; jo mateix em porto una taula, que no sóc manxol!
Fora dels escenaris, també ets tan canalla? Fas servir la màgia en situacions quotidianes, com ara per lligar?
Sí, perquè m’apassiona, però a mida que passen els anys vas veient quan toca. Abans era en tot moment. És com un guitarrista, quan veu una guitarra i diu «va, cantem una cançó». En relació a lligar, la veritat és que no. Si vull seduir o conèixer a algú, li mostraré la meva persona. Les cartes ajuden a trencar el gel, però per lligar espero que s’exigeixi més! Diga’m romàntic però avui dia sembla que amb un «click» ja hagis lligat.
És el moment d’una batuda de preguntes ràpides:
La màgia s’aprèn o s’hi neix? S’aprèn a ser mag, el que no s’aprèn és l’artista.
Per ser un mag avui dia, cal perseverança o un bon tutorial de youtube? Perseverança i molta paciència.
Qui és més odiosa: la persona que no creu en la màgia o qui vol saber com es fa el truc? La persona qui no creu en la màgia.
En temps de COVID, creure en la màgia és ser il·lús o supervivent? Supervivent.
La màgia és cosa d’infants, d’adults o simplement de gent intel·ligent? De gent intel·ligent!
Per finalitzar: hi ha algun truc de màgia que ajudi a viure més feliç? No ho sé.
A més de a l’Aquitània Teatre, a on més et podem veure?
Esperem que vagi bé i tornar al setembre amb una temporada més resetejada! A la pàgina web tenim un calendari amb totes les dades actualitzades.
És meravellós aprofitar un gag! L’error em fa estar despert aquí i ara.
Aquesta entrevista la vam fer el mes d’abril del 2021 a @ciuris_afterwork, una cafeteria preciosa a Gràcia on el Sergi (foto superior) ens va acollir com si fóssim a casa.