{"id":290,"date":"2020-11-04T07:26:00","date_gmt":"2020-11-04T07:26:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.enescena.net\/?p=290"},"modified":"2020-12-08T08:16:08","modified_gmt":"2020-12-08T08:16:08","slug":"el-petit-princep-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.enescena.net\/2020\/11\/04\/el-petit-princep-2\/","title":{"rendered":"El Petit Pr\u00edncep"},"content":{"rendered":"\n

Un cl\u00e0ssic per a tots els p\u00fablics<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La primera vegada que vaig llegir El petit pr\u00edncep<\/em> no vaig entendre res, o molt poc: les aventures d’un nen viatjant per un univers ple de personatges i planetes del tot surrealistes. Tenia al voltant d’uns deu anys, i no recordo si va ser un professor o alg\u00fa de la fam\u00edlia que me’l va recomanar. <\/p>\n\n\n\n

El segon cop que el llibre de Saint-Exup\u00e9ry va caure a les meves mans, vaig tenir dificultats per rellegir-lo. Pensar en aquella criatura curiosa, impertinent en moltes ocasions, em venia a rep\u00e8l. Per\u00f2 \u00e9ssent una amant de la lectura i considerada una obra mestra de la literatura universal, vaig donar-li una segona oportunitat. Havia entrat a l’adolesc\u00e8ncia i, sense entendre del tot qu\u00e8 estava llegint, em vaig adonar que no era una hist\u00f2ria infantil, com podia semblar per la narraci\u00f3 o les il\u00b7lustracions. Cada cap\u00edtol plantejava una reflexi\u00f3, de vegades filos\u00f2fica, d’altres pol\u00edtica. I en aquell moment jo no em sentia preparada per preguntar-me qu\u00e8 passava m\u00e9s enll\u00e0 de les meves emocions o de la meva habitaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n


Havia complert els vint anys quan em va captivar El Petit Pr\u00edncep<\/em>. Quan em vaig adonar que el protagonista era jo. Aquella criatura protagonista de la hist\u00f2ria era jo mateixa, buscant el meu lloc al m\u00f3n, la meva rosa sense espines, les meves amistats, els meus \u00eddols. Era jo quan em sentia sola, quan m’enamorava o m’entristia. Havia comen\u00e7at la llicenciatura de comunicaci\u00f3 per ser redactora publicit\u00e0ria i, sobretot, em fascinaven les seves frases. Totes aquelles paraules que havien escapat dues vegades del meu inter\u00e8s, de sobte es van convertir en esl\u00f2gans del meu dia a dia: “caminant en l\u00ednia recta no es pot arribar massa lluny” o “la bellesa del desert \u00e9s que a qualsevol lloc s’amaga un pou”.<\/p>\n\n\n\n


Amb el temps vaig descobrir que la meva experi\u00e8ncia amb El Petit Pr\u00edncep<\/em> no era \u00fanica. Vaig poder parlar amb diverses persones que havien llegit el text massa joves i no l’havien ent\u00e8s. Per aix\u00f2, aplaudeixo la iniciativa d’Angel Ll\u00e1cer, Marc Artigau i Manu Guix per explicar la hist\u00f2ria d’una manera molt senzilla, amb qu\u00e8 petits i grans podran gaudir-la o descobrir-la junts de nou o per primer cop (com cantava Sau).<\/p>\n\n\n\n

\n
<\/div><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Copyright: David Ruano<\/em><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Amb el musical d’El Petit Pr\u00edncep<\/em> compartim la hist\u00f2ria amb qui la coneixen i l’estimen, alhora que l’expliquem a aquells que mai l’han sentit.<\/p>\u00c0ngel Ll\u00e0cer, director<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

El Petit Pr\u00edncep <\/em>\u00e9s una producci\u00f3 musical amb boniques can\u00e7ons allunyades de l’univers Disney, cantades en rigor\u00f3s directe, i escrites i composades per a l’ocasi\u00f3 per Artigau i Guix. Unes can\u00e7ons que, despr\u00e9s de sis temporades en cartell, \u00e9s f\u00e0cil haver-les escoltat i fins i tot cantussejar-les. En el meu cas, me les van ensenyar els meus alumnes de l’extraescolar de ball, que se les saben fil per randa i insistien a coreografiar-les per final del curs. (En comen\u00e7ar les classes, sempre els pregunto sobre les seves can\u00e7ons preferides i les ballem en una exhibici\u00f3 davant de les fam\u00edlies. Aquests dos darrers anys, al seu top ten<\/em> han incl\u00f2s la popular Vaig aprendre<\/em> al costat dels \u00e8xits d’\u00c1lvaro Soler, la Rosal\u00eda o Imagine Dragons).<\/p>\n\n\n\n

El muntatge est\u00e0 format per imatges de video mapping<\/em>, personatges virtuals que interactuen amb els actors i un so envoltant de 360\u00ba. L’espectador pot escoltar efectes de so, com en un sistema Dolby Surround, des de qualsevol butaca de la sala. Un petit pr\u00edncep <\/em>en versi\u00f3 5.0, en paraules de Guix. Si, a m\u00e9s, l’interpreten actors tan joves, carism\u00e0tics i amb veus angelicals com J\u00falia Bonjoch, Diana Roig o Enric Cambray, aquesta versi\u00f3 tan senzilla i emocionant esdev\u00e9 simplement m\u00e0gia.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
  • \"\"<\/figure><\/li>
  • \"\"<\/figure><\/li>
  • \"\"<\/figure><\/li>
  • \"\"<\/figure><\/li><\/ul><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    El musical d’El Petit Pr\u00edncep<\/em> s’ha convertit en un cl\u00e0ssic nadalenc dels escenaris barcelonins i moltes fam\u00edlies en gaudeixen any rere any. Aquest mes de desembre es veur\u00e0 la setena temporada al BARTS, amb Manu Guix a la pell del llegendari aviador. Nom\u00e9s un desig: que el virus COVID19 ens permeti tornar a veure’l. Perqu\u00e8 ara, m\u00e9s que mai, necessitem l’optimisme i la m\u00e0gia d’El Petit Pr\u00edncep<\/em> per omplir els nostres cors i permetre’ns aflorir aquell nen que tots portem a dins.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    Les can\u00e7ons d’El Petit Pr\u00edncep<\/em> estan dirigides a un p\u00fablic intergeneracional, tant a infants de 10 anys com a infants de 30, 40 o 50 anys.
    Manu Guix, compositor i director musical<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

    \nhttps:\/\/www.youtube.com\/watch?v=G8hYdmV7FHM&feature=youtu.be&fbclid=IwAR1mRKDHc2x7vtEc8-2PRJSE9ssbJrDRMmSEB9grZ3gnb5HK1garhUb_-Tw\n<\/div><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Un cl\u00e0ssic per a tots els p\u00fablics La primera vegada que vaig llegir El petit pr\u00edncep no vaig entendre res,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":175,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2,25,24],"tags":[27,31,28,26,30],"class_list":["post-290","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-classics","category-familiars","category-portada","tag-angel-llacer","tag-la-perla-29","tag-manu-guix","tag-musical","tag-nadal"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/290","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=290"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/290\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":305,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/290\/revisions\/305"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/media\/175"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=290"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=290"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=290"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}