{"id":292,"date":"2021-02-04T16:32:42","date_gmt":"2021-02-04T16:32:42","guid":{"rendered":"https:\/\/www.enescena.net\/?p=292"},"modified":"2021-02-04T16:33:08","modified_gmt":"2021-02-04T16:33:08","slug":"el-virus-de-la-risa-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.enescena.net\/2021\/02\/04\/el-virus-de-la-risa-2\/","title":{"rendered":"Cobertura"},"content":{"rendered":"\n

El virus del riure<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

“Els qui s’assemblen, es cerquen” diem popularment quan es troben persones que comparteixen certes caracter\u00edstiques de personalitat i comportament. Als nostres escenaris hem vist parelles com els estranys Paco Moran i Joan Pera, els magn\u00edfics Ana Lizaran i Llu\u00eds Homar, els musicals \u00c0ngel Ll\u00e1cer i Manu Guix, l’irreverent Joel Joan i Jordi S\u00e1nchez i els vinagres Clara Segura i Bruno Oro. Fora el dest\u00ed, el karma o una serendipitat\u2026 visca!<\/p>\n\n\n\n

Clara Segura i Bruno Oro es van con\u00e8ixer a El Alcalde de Zalamea<\/em> l’any 2000. M\u00e9s que el paper que interpretaven, els van unir les estones entre escena i escena, les rialles compartides i, sobretot, el trobar l’un en l’altre el mateix sentit de l’humor canalla. Poc temps despr\u00e9s van comen\u00e7ar un cam\u00ed junts que els va portar primer a bars, pavellons, espais a l’aire lliure i teatres de poble, des dels m\u00e9s antics fins als m\u00e9s moderns. A aquesta primera Nena maca, per favor, les postres<\/em> va seguir  No et moguis <\/em>i la popular s\u00e8rie Vinagre<\/em> de TV3. Avui es tornen a trobar a Cobertura, amb el mateix desig (o m\u00e9s) de riure, de riure’s de tot, de provocar m\u00e9s rialles i d’acompanyar a l’espectador en una catarsi emocional m\u00e9s necess\u00e0ria que mai.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Copyright: Alejo Levis<\/sub><\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

L’obra presenta la hist\u00f2ria d’amor del Guillermo Pe\u00f1alver i la Roxana, un director de cinema argent\u00ed i la protagonista de la seva pel\u00b7l\u00edcula m\u00e9s exitosa. La parella est\u00e0 passant per un moment molt delicat en la relaci\u00f3: mentre ella triomfa com a icona del feminisme del teixit online, ell viu un declivi professional que els distancia, no nom\u00e9s f\u00edsicament i laboral, tamb\u00e9 emocionalment. Si s’afegeix una averia de cobertura mundial, semblen estar condemnats a l’Apocalipsi final.<\/p>\n\n\n\n

La Roxana i el Guillermo s\u00f3n dos dels gaireb\u00e9 trenta personatges interpretats nom\u00e9s per els dos actors, per exemple, la famosa i molt satiritzada Cayetana L\u00f3pez de Amor, presentadora de l’espectacle; Mar\u00e7al el becari, un dels personatges que ja vam con\u00e8ixer a Vinagre; els dos influencers Nancy i Boris (gosaria a dir que s\u00f3n els personatges m\u00e9s ridiculitzats de tot l’espectacle); el taxista ximplet, que de tan graci\u00f3s com es pensa, acaba causant rialles d’aquelles sense sentit; o l’entranyable avi del Guillem, ex-projeccionista, de qui va heretar el seu amor pel set\u00e8 art. <\/p>\n\n\n\n

Cobertura<\/em> \u00e9s una proposta trepidant, amb un ventall de nombrosos i variats personatges, que acompanyen a l’espectador per diferents moments “cinematogr\u00e0fics” de la vida de la Roxana i el Guillermo: des del divertit c\u00e0sting de l’actriu fins a la cerim\u00f2nia de lliurament de premis, en la qu\u00e8 ens sorpr\u00e8n l’enginy d’altres pel\u00b7l\u00edcules com la japonesa Yakisoba<\/em>, la espanyola Des\u00e9ame<\/em>, la iraniana Burka<\/em> o la francesa Vin rouge<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

La mascareta no disminueix les rialles del p\u00fablic, les escoltem des de l’escenari.<\/p>Clara Segura, a una entrevista a Revoluci\u00f3 4.0<\/em> de Catalunya R\u00e0dio<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

Sens dubte \u00e9s una proposta molt actual, que posa sobre la taula la import\u00e0ncia de les xarxes socials i els seus efectes en les relacions entre les persones. Una proposta viva, que ha anat afegint noves ocurr\u00e8ncies en aquests temps de pand\u00e8mia, una de les meves preferites, “la cultura \u00e9s clara i segura” diu la mateixa actriu en un moment de l’espectacle. Per a Oro \u00e9s tan actual que no nom\u00e9s aporta una dosi d’alegria en aquests temps foscos, sin\u00f3 que tamb\u00e9 mostra un paral\u00b7lelisme amb aquesta “defici\u00e8ncia de cobertura de l’univers” causada per la COVID-19.<\/p>\n\n\n\n

Cobertura<\/em> es va estrenar abans de la pand\u00e8mia i va tenir l’oportunitat de rec\u00f3rrer Catalunya. El virus nom\u00e9s els va fer substituir les quatre \u00faltimes funcions. L’obra est\u00e0 escrita per el Bruno Oro i l’Alejo Levis, i presenta el debut en la direcci\u00f3 de la Clara Segura. Tamb\u00e9 \u00e9s la primera producci\u00f3 de la parella, tot i que no ens oblidem de l’aportaci\u00f3 de La Perla 29, que ajuda a aportar m\u00e9s professionalitat a l’espectacle. Sigui com sigui, la f\u00f3rmula funciona: dues temporades, gira i, el m\u00e9s important, ni tan sols les m\u00e0scares disminueixen el riure del p\u00fablic a platea.<\/p>\n\n\n\n

El p\u00fablic ve a fer catarsi. Hi ha una part de riure i una altra d\u2019emoci\u00f3 que abans de la pand\u00e8mia no hi era.<\/p>Bruno Oro, a una entrevista a \u00c0rtic<\/em> de Betev\u00e9<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

\nhttps:\/\/www.youtube.com\/watch?v=rquse8r_-U0\n<\/div><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El virus del riure “Els qui s’assemblen, es cerquen” diem popularment quan es troben persones que comparteixen certes caracter\u00edstiques de…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":13,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,24],"tags":[15,16,11,61,31],"class_list":["post-292","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-fenomens","category-portada","tag-bruno-oro","tag-clara-segura","tag-comedia","tag-condal","tag-la-perla-29"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/292","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=292"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/292\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":517,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/292\/revisions\/517"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=292"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=292"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=292"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}