Quan vaig iniciar aquest blog, em vaig proposar donar veu i visibilitat a les arts esc\u00e8niques. \u00c9s una evid\u00e8ncia que el teatre \u00e9s la meva passi\u00f3, fins i tot en una etapa de la vida vaig somniar en dedicar-m\u2019hi, per\u00f2 el teatre amateur m\u2019omplia m\u00e9s: fer teatre simplement pel gaudi de pujar a l\u2019escenari, sense sentir una mirada examinadora o uns companys competint per ser millors que jo, em va fer guanyar un premi com a millor actriu que per a mi va tenir m\u00e9s valor que treballar al TNC. Parlar amb en Ferran Jim\u00e9nez de La Tramolla m\u2019ha fet confirmar que vaig prendre la decisi\u00f3 correcta, perqu\u00e8, com va dir l\u2019Albert Schweitzer, \u201cl\u2019\u00e8xit no \u00e9s la clau de la felicitat. La felicitat \u00e9s la clau de l\u2019\u00e8xit. Si estimes el que fas, tindr\u00e0s \u00e8xit\u201d. El dia que vaig fer fotos a en Ferran, em va explicar orgull\u00f3s que els seus alumnes acabaven d\u2019estrenar un espectacle i havia estat fant\u00e0stic. M\u2019ho va dir amb ll\u00e0grimes d\u2019emoci\u00f3 corrent per les seves galtes: no podia ser m\u00e9s feli\u00e7 ni podia sentir-se m\u00e9s exit\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n
En Ferran Jim\u00e9nez va comen\u00e7ar a fer teatre de ben petit a l\u2019escola Montseny, a uns tallers trimestrals que s\u2019impartien en horari escolar. D\u2019adolescent formava part d\u2019un grup que liderava la Maribel Alc\u00e0rria, a l\u2019espai jove La Nau de Mollet, amb qui va participar a la ja desapareguda Mostra de Teatre infantil i juvenil de Can Gom\u00e0. Tamb\u00e9 va actuar amb una companyia de teatre de Parets que portava l\u2019Alfred Rodr\u00edguez a Can Butjosa.<\/p>\n\n\n\n
A l\u2019institut Vicen\u00e7 Plantada es va apuntar a un programa de teatre dirigit per en Frederic Roda que englobava instituts de tota la comarca i comptava amb professors de renom. Cada any s\u2019escollia un autor i tots els grups s\u2019endinsaven en la seva vida i traject\u00f2ria a trav\u00e9s d\u2019una de les seves obres. Es feien dues trobades entre els grups: una a mig proc\u00e8s, per compartir el work in progress<\/em>, i l\u2019altre, per exhibir l\u2019obra al Cercle Cultural de la Caixa de Granollers. Aquella iniciativa va deixar empremta a en Ferran, que ara lluita per crear una xarxa de teatre escolar a Mollet, que recuperi el nom de Mostra de Teatre infantil i juvenil, i reuneixi dos caps de setmana als alumnes, per compartir, aprendre i, per sobre de tot, gaudir, de la m\u00e0gia del teatre amateur. Com en la seva adolesc\u00e8ncia. Actualment, aquest projecte s\u2019ha comen\u00e7at a realitzar a les escoles Montseny, Sant Jordi, Joan Salvat Papasse\u00eft i Joan Abell\u00f3 com una iniciativa privada, per\u00f2 el desig d\u2019en Ferran \u00e9s que acabi per ser finan\u00e7at p\u00fablicament.<\/p>\n\n\n\n Aquell programa implantat als Instituts va marcar un abans i un despr\u00e9s a en Ferran: li va permetre fer i submergir-se en el teatre, al mateix temps que el va fer descobrir a en Bertolt Brecht, l\u2019autor que s\u2019estudiava aquell curs, un dels principals precursors del teatre de l\u2019oprimit. Si, a m\u00e9s, sumem que el seu mestre va ser en Jordi Forcades, un dels seus incitadors, a en Ferran se li va obrir un cam\u00ed tan llarg que avui dia continua recorrent. Un cam\u00ed que inclou, majorit\u00e0riament, l\u2019ensenyament, i que ara exerceix com a professor i director de l\u2019Escola de Teatre i Dansa La Tramolla, de Mollet del Vall\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n Bona tarda Ferran. Un plaer veure\u2019t a La Tramolla i al mateix temps, tristesa de veure-la buida de nou. Tornem a les restriccions amb les activitats extraescolars!<\/strong><\/p>\n\n\n\n Una altra vegada… qu\u00e8 hem de fer, nom\u00e9s ens queda sobreviure! Qu\u00e8 fareu amb els cursos iniciats?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Continuar tots els cursos adaptant-nos a la situaci\u00f3. Durant el confinament vam fer les classes a dist\u00e0ncia, que vam poder acabar amb un final de curs presencial. A finals d’octubre, depenent del curs i l’activitat, uns grups van decidir fer-ho a dist\u00e0ncia, combinant classes extres en viu, per tal que quan ens deixin tornar poguem fer el m\u00e0xim possible en directe. Anem trobant les millors estrat\u00e8gies sobre la marxa. <\/p>\n\n\n\n Creus que funcionen m\u00e9s les classes de dansa que les de teatre des de casa?<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00ed, perqu\u00e8 les de teatre nom\u00e9s funcionen algunes en concret. El teatre \u00e9s all\u00f2 que passa quan ens trobem aqu\u00ed i ara, quan estem junts. Com a professor de teatre, m’he adonat que durant el principi del confinament, les classes a dist\u00e0ncia tenien una gran funci\u00f3 a nivell social. Eren una finestra de trobades, de fugida de la rutina del tancament. Per\u00f2 al final van acabar \u00e9sent una llosa. Als adolescents els estem abocant un munt de deures a fer online i per aix\u00f2 vaig creure que les meves classes farien m\u00e9s mal que b\u00e9. Aix\u00ed que imparteixo classes a dist\u00e0ncia per\u00f2 a nivell individual, per poder treballar millor. Ara estem planificant, pel dia mundial del teatre al mar\u00e7, moltes activitats pels alumnes i en grups de sis. Aviam si la tercera onada ens ho permet! Els grups d’adults s\u00f3n complicats: els propis alumnes van decidir no continuar. Les ganes s\u00f3n de sortir i, si no puc, llegueixo un llibre perqu\u00e8 seguir a l’ordinador despr\u00e9s de tot el dia de teletreball no ve de gust. <\/p>\n\n\n\n A La Tramolla impartim educaci\u00f3 en arts esc\u00e8niques des de l’art, no nom\u00e9s per crear futurs artistes, sin\u00f2 per crear millors persones.<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n Quan l\u2019any 2014 l\u2019escola de dansa urbana Clack Art de Mollet va anunciar el tancament, la cosina d\u2019en Ferran va decidir agafar el relleu i aix\u00ed allargar un temps m\u00e9s la vida del recinte. Fins que no va poder continuar, i va arribar-li l\u2019oportunitat a en Ferran d\u2019obrir all\u00e0 la seva escola de teatre. Trobar el nom no va ser f\u00e0cil, per\u00f2 quan li va arribar l\u2019inspiraci\u00f3, va ser ben trobat: La Tramolla, una barreja entre Tramoia + Moll, el peix protagonista de la llegenda dels or\u00edgens de Mollet del Vall\u00e8s. Per qu\u00e8 Tramoia? Perqu\u00e8 \u00e9s un terme teatral que en Ferran identifica com a seu des del dia que el seu estimat mestre Fernando Griffell li va dir: \u201ctu no act\u00faas mal del todo, pero \u00bfsabes qu\u00e9 te pasa? Que se te ve la tramoya\u201d.<\/p>\n\n\n\n El local del carrer Mari\u00e0 Fortuny nom\u00e9s disposava d\u2019una sola aula i, econ\u00f2micament, no sortien els n\u00fameros. Sumat al creixement del projecte, que va provocar l\u2019ampliaci\u00f3 a una aula del casal cultural i al gimn\u00e0s de l\u2019escola Joan Salvat Papasse\u00eft. La necessitat d\u2019un espai m\u00e9s gran era evident, per\u00f2 no f\u00e0cil. Per sort, dos anys m\u00e9s tard, passant pel carrer Santa B\u00e0rbara, en Ferran va descobrir el que havia estat una escola de prim\u00e0ria tancada des de l\u2019any 1991. Tot va ser parlar amb els propietaris, que van creure que el projecte de la Tramolla valia molt pena i, a m\u00e9s, otorgava un valor afegit per reobrir aquell edifici. Aix\u00ed \u00e9s com s\u2019estableix la nova Tramolla, un somni per a en Ferran, que desitja un dia arribar a convertir-la en una cooperativa.<\/p>\n\n\n\n El teatre \u00e9s all\u00f2 que passa quan ens trobem aqu\u00ed i ara, quan estem junts.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n De la seva tasca pedag\u00f2gica a les escoles, tamb\u00e9 \u00e9s important destacar els 10 anys que ha impartit classes a l\u2019escola Can Besora. Des del 2010 fins al 2020 va dur a terme un projecte de teatre social realment interessant. Justament \u00e9s en aquest centre on en Ferran Jim\u00e9nez i jo ens vam con\u00e8ixer. Ell impartia classes de teatre i jo esperava que deix\u00e9s lliure l\u2019aula per comen\u00e7ar les activitats extraescolars. No us enganyar\u00e9 que hi havia dies que arribava abans per observar a trav\u00e9s del vidre de la porta aquelles lli\u00e7ons que, a m\u00e9s de sorprendre\u2019m per ser una m\u00e9s de les mat\u00e8ries curriculars (impesable en el meu temps i a moltes escoles a l\u2019actualitat), em sorprenien per l\u2019originalitat dels exercicis proposats. Em quedava embadalida amb el treball de l\u2019alumnat, al mateix temps que feia una regressi\u00f3 a temps passats quan jo tamb\u00e9 feia teatre (tot i que ho feia en una extraescolar de migdia i molt m\u00e9s convencional). Saber m\u00e9s sobre qui \u00e9s en Ferran i la seva metodologia de treball va ser l\u2019excusa perfecta per demanar-li aquesta entrevista.<\/p>\n\n\n\n Vull fer un par\u00e8ntesi per parlar d\u2019un tema que sempre m\u2019ha fascinat de tu i mai he gosat preguntar-te: el tipus de teatre que imparteixes. Explica\u2019m qu\u00e8 vol dir ser especialista en intervenci\u00f3 socioeducativa a trav\u00e9s del teatre, teatre social i teatre de l\u2019oprimit.<\/strong><\/p>\n\n\n\n El teatre de l’oprimit sorgeix als anys 60 al Brasil, amb una gran influ\u00e8ncia de Bertolt Bretch i les teories pedag\u00f2giques de Paulo Freire. Ve d’una llarga tradici\u00f3 del teatre pol\u00edtic. S\u00f3n una s\u00e8rie de t\u00e8cniques de teatre interactiu que tenen en com\u00fa dues coses: en primer lloc, volen ser unes eines perqu\u00e8 tothom pugui accedir al teatre com a creadors (es diu “tothom pot fer teatre, fins i tot els actors”). En segon, es busca trencar la divisi\u00f3 entre actor i espectador, convertint-lo en el que anomenem “espect-actor”. L’objectiu \u00e9s trencar el mon\u00f2leg que s’estableix entre qui puja a l’escenari amb la massa que mira asseguda. En el meu cas, jo treballo, per exemple, amb una associaci\u00f3 de ve\u00efns que representaran una obra davant d’uns altres ve\u00efns que hauran de pujar a l’escenari a participar. Nosaltres aqu\u00ed a La Tramolla impartim educaci\u00f3 en arts esc\u00e8niques des de l’art, no nom\u00e9s per crear futurs artistes, sin\u00f2 per crear millors persones. Creiem que l’expressi\u00f3 art\u00edstica \u00e9s fonamental per formar-nos com a persones.<\/p>\n\n\n\n Per tant, hauria de ser teatre-assignatura per a escoles i centres educatius, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una extraescolar.<\/strong><\/p>\n\n\n\n L’equip de mestres de La Tramolla estem conven\u00e7uts que la dansa i el teatre, com a molts altres pa\u00efsos, han de ser assignatures presents en el curr\u00edculum de l’educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria. Mentre aix\u00f2 no passi, nosaltres oferim aquest servei. Per\u00f2, \u00e9s clar, si aix\u00f2 ho impartim aqu\u00ed, creem una desigualtat de base, perqu\u00e8 el que no passa a l’escola p\u00fablica, no arriba a tothom. Per tant, estem fent esfor\u00e7os per poder entrar-hi amb diferents projectes. A partir de gener, comencem un programa finan\u00e7at pel Govern a quatre escoles de Mollet, per treballar la resoluci\u00f3 directa de conflictes, habilitats socials, la comunicaci\u00f3, relaci\u00f3, expressi\u00f3 i comunicaci\u00f3 a trav\u00e9s del teatre. Aix\u00f2 em fa molt content. \u00c9s el projecte que va comen\u00e7ar a Can Besora per\u00f2 tindr\u00e0 una continuaci\u00f3 i est\u00e0 molt m\u00e9s evolucionat. <\/p>\n\n\n\n A l’Argentina, la cultura t\u00e9 un valor social que aqu\u00ed no t\u00e9.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n En Ferran va estudiar a La Casona. El seu director i mestre, en Fernando Griffell, parlava cont\u00ednuament del que havia estat el seu mentor, el tamb\u00e9 argent\u00ed Raul Serrano. Quan el Ferran va saber d\u2019un curs a Madrid que impartina en Serrano, no va dubtar en fer la maleta i anar-hi. Aquell veter\u00e0 tan savi havia estudiat a Mosc\u00fa amb els deixebles de Stanislavsky i va deixar tan encisat a en Ferran que el va seguir fins a Buenos Aires per fer un postgrau d\u2019interpretaci\u00f3, mentre cursava en paral\u00b7lel un m\u00e0ster de pedagogia teatral. Quan va tornar, va fer un m\u00e0ster en educaci\u00f3 social a la UNED i es va posar a treballar al centre ocupacional El Bosc de Mollet impartint classes de teatre. Tot i l\u2019extensa formaci\u00f3 que acumulava, encara va sentir que necessitava m\u00e9s eines per treballar amb persones amb discapacitats i va fer unes jornades de teatre i educaci\u00f3 a Barcelona on es va retrobar amb el Jordi Forcades. Havia de ser un curs espec\u00edfic per\u00f2 va acabar estudiant m\u00e9s temps i treballant all\u00e0 mateix, al Fornd de Teatre Pa\u2019tothom. En acabat, va tornar a llatinoamerica (Buenos Aires, Brasil i Rio de Janeiro), on va poder treballar a l\u2019epicentre del teatre de l\u2019oprimit i impregnar-se\u2019n encara m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n T\u2019has format i treballat a diferents escoles de Barcelona, per\u00f2 tamb\u00e9 de l\u2019Argentina. Com s\u2019implanta aquest tipus de teatre a dos pa\u00efsos tan diferents?<\/strong><\/p>\n\n\n\n A l’Argentina \u00e9s un dels llocs on m\u00e9s he apr\u00e8s. La cultura en general t\u00e9 un valor social que aqu\u00ed no t\u00e9 (englobant tamb\u00e9 el teatre i les arts esc\u00e8niques). La consideraci\u00f3 social dels actors i actrius, els mestres o els escriptors \u00e9s molt diferent que aqu\u00ed. A Espanya no li hem donat mai la import\u00e0ncia que hauria de tenir i aix\u00f2 arrossega moltes altres coses. A l’Argentina \u00e9s un pa\u00eds a on haur\u00e9 de tornar en algun moment.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n \u00c9s un repte fer de joglar, en un mon\u00f2leg que interpel\u00b7lo a un p\u00fablic que est\u00e0 lluny, separat i amb la cara tapada.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n Com a actor professional, en Ferran no ha participat en gaires muntatges, per\u00f2 s\u00ed que no acabar\u00edem mai de mencionar tots els amateurs en els que ha aparegut. Tal i com hem dit, el m\u00f3n del teatre professional mai ha despertat el seu inter\u00e8s, sempre s\u2019ha sentit m\u00e9s atret per l\u2019educaci\u00f3 i els espectacles off<\/em>. En una altra vida, en Ferran segur que havia estat joglar, artista ambulant o trobador, perqu\u00e8 el seu escenari preferit s\u00f3n les places i patis exteriors.<\/p>\n\n\n\n El naixement del Joglar<\/em> \u00e9s el teu retorn als escenaris despr\u00e9s d\u2019uns anys, com ha estat l\u2019experi\u00e8ncia de retrobar-te davant del p\u00fablic? Volia dir \u201ccara a cara\u201d amb l\u2019espectador, per\u00f2 amb la mascareta, seria m\u00e9s \u201culls a ulls\u201d.<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u00c9s un repte fer de joglar, en un mon\u00f2leg que interpel\u00b7lo al p\u00fablic i trenco la quarta paret, amb un p\u00fablic que est\u00e0 lluny, separat i amb la cara tapada. Nom\u00e9s veus els ulls, no pots veure si hi ha un inici de somriure, s\u00f3n moltes cares de p\u00f2quer mirant-te. <\/p>\n\n\n\n Es tracta d\u2019un mon\u00f2leg basat en tres textos de Dario Fo, una selecci\u00f3, traducci\u00f3 i adaptaci\u00f3 feta i interpretada per tu mateix. Per qu\u00e8 Fo?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Jo tinc molts projectes personals en stand by<\/em>. Un d’aquests era parlar sobre la joglaria i Dario Fo n’\u00e9s el pare. Vaig comen\u00e7ar a investigar i, de cop i volta, tenia un espectacle muntat exclusivament sobre aquest tema. Tot va encaixar sense gaireb\u00e9 voler-ho. \u00c9s la primera vegada que un proc\u00e8s creatiu em surt tant rod\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El naixement del Joglar <\/em>va inaugurar aquesta petita sala de representacions a la Tramolla. Contra tot pron\u00f2stic! Perqu\u00e8 justament s\u2019havia d\u2019estrenar el 13 de mar\u00e7: el dia que es va decretar l\u2019Estat d\u2019alarma.<\/strong><\/p>\n\n\n\n No era El naixement del Joglar<\/em>: havia de venir una companyia de Val\u00e8ncia just aquell dia. La sala es va inaugurar finalment a l’octubre. Vam poder fer tres funcions d’El naixement del Joglar<\/em> i un altre cop tancats. L’obra s’havia estrenat al setembre al jardinet del Casal i molta gent es va quedar amb ganes de veure-la, per aix\u00f2 vaig decidir inaugurar-la amb aquest mon\u00f2leg. <\/p>\n\n\n\n I, lamentablement, el Cicle de Teatre de Prop tamb\u00e9 s\u2019ha vist afectat per les restriccions actuals. <\/strong><\/p>\n\n\n\n Vam fer una inversi\u00f3 per adaptar l’aula com una sala de petit format on pogu\u00e9ssim oferir el que vam anomenar un Cicle de Teatre de Prop. Aix\u00ed tindr\u00edem una programaci\u00f3 de teatre esc\u00e8nica a Mollet, que falta ens fa. Per\u00f2 no es va poder fer… Nom\u00e9s ens deixin obrir, ho tenim tot preparat! <\/p>\n\n\n\n “Ens en sortirem!”, diu tothom\u2026 Per\u00f2 la cultura soportar\u00e0 totes aquestes limitacions (hor\u00e0ries, reducci\u00f3 d\u2019aforament, prohibitives en la formaci\u00f3)? Et faig la pregunta directament com un cop de puny: sobreviur\u00e0 la cultura en directe despr\u00e9s de la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Persistir\u00e0. No s\u00e9 si aquest espai sobreviur\u00e0, jo far\u00e9 tot el possible, per\u00f2 la situaci\u00f3 ho fa bastant dif\u00edcil. Per\u00f2 si no \u00e9s aqu\u00ed, hi haur\u00e0 un altre espai semblant. Moltes activitats cauran a terra i en naixeran unes altres segur: aquesta \u00e9s la meva esperan\u00e7a.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" “El que no passa a l’escola p\u00fablica, no arriba a tothom”. TAMB\u00c9 POTS ESCOLTAR L’ENTREVISTA A R\u00c0DIO MOLLET (27\/09\/2023) Quan…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":453,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,5,24],"tags":[74,72,73,75,76],"class_list":["post-437","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat","category-entrevistes","category-portada","tag-el-naixement-del-joglar","tag-la-tramolla","tag-mollet","tag-teatre-oprimit","tag-teatre-social"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/437","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=437"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/437\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1158,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/437\/revisions\/1158"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/media\/453"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=437"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=437"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=437"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/strong><\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/IMG_20210115_144413-1-1024x768.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/IMG_20210115_144400-1-1024x768.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/IMG_20210115_144406-1024x768.jpg\")
<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/IMG_B_042OK-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/IMG_TB_024OK-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/IMG_TB_014OK-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/IMG_TB_028OK-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/IMG_TB_034OK-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/IMG_B_023OK-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n\n