Les arts esc\u00e8niques i el teatre musical del nostre pa\u00eds no s\u2019entenen sense l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019\u00c0ngels Gonyalons que, despr\u00e9s de quatre d\u00e8cades de professi\u00f3, segueix al capdavant de l\u2019escola de teatre musical Memory. Per a molts professionals i aficionats del sector amb qui comparteixo generaci\u00f3, \u00e9s un d\u2019aquells noms que no podem oblidar. Es defineix com \u201cuna actriu que, a m\u00e9s, canta i balla\u201d, fent-se pr\u00f2pies les paraules de Glenn Glose, sentint-se una actriu completa que abasta el m\u00e0xim de g\u00e8neres teatrals. Per\u00f2 l\u2019\u00c0ngels Gonyalons \u00e9s molt m\u00e9s. Durant els anys 90 es va convertir en un referent de l\u2019escena catalana i va despertar a molts el desig de voler ser com ella, tant pel seu talent innat, com la seva energia i desimboltura esc\u00e8nica, com la seva veu a voltes dol\u00e7a, d\u2019altres desgarradora.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019\u00c0ngels va n\u00e8ixer a Barcelona, la gran de tres germanes. L\u2019avi matern era roig i, el patern, el van haver d\u2019amagar dels republicans, aix\u00ed que la guerra i les seves pen\u00faries i fam eren molt present als records de la fam\u00edlia. Els seus pares eren mestres, de fet, la mare va ser alumne del pare i nom\u00e9s tenia 20 anys quan van tenir l\u2019\u00c0ngels (ell 33). Per\u00f2 la maternitat no va impedir que pogu\u00e9s estudiar a la universitat, recolzada pel seu marit, que volia que esdevingu\u00e9s una dona independent i realitzada. Un home excepcional que l\u2019\u00c0ngels recorda amb gran estima, ja que mai li va faltar temps per compartir jocs i converses amb les seves filles. S\u00f3n dues persones que van definir els passos de l\u2019\u00c0ngels, per bo i per no tant bo: van criar-les en una atmosfera de llibres i estudis reglats que la van fer \u00e0vida d\u2019aprendre per\u00f2 desmotivada per fer carrera, despr\u00e9s de trobar-se amb professors que l\u2019avorrien i gens tenien a veure amb els seus estimulants progenitors.<\/p>\n\n\n\n
Com a acte de rebel\u00b7lia, segons ella considera, va decidir fer-se actriu. Era el final dels anys 70 i l\u2019ofici d\u2019int\u00e8rpret s\u2019associava a l\u2019\u00e8poca franquista del \u201cdestape\u201d. Per tant, ni el pare ni la mare veien amb bons ulls la professi\u00f3 que va triar. En canvi ella, captivada pel Fred Aster i la Ginger Rogers, tenia clar que volia ser com ells. Una altra persona crucial a la seva traject\u00f2ria va ser la seva germana mitjana, que un dia la va fer veure que no tenia una colla d\u2019amics definida, i aix\u00f2 la va incitar a crear un grup teatral amb 16 anys al Centre Parroquial del Roser del Fort Pienc.<\/p>\n\n\n\n
La seva carrera teatral va comen\u00e7ar l\u2019any 1980. Tenia tansols 17 anys i formava part de les formacions infantils d\u2019en Carles Lloret i en Joan Guasch, en les que va debutar amb obres com Les arracades de la reina<\/em> o El Pr\u00edncep i l\u2019Aviador<\/em>. L\u2019any 1984 s\u2019incorpora a la companyia del Paco Mor\u00e1n, participant a La Sra Presidenta<\/em>, Hotel Plaza Suite 719<\/em>, Los tres inocentes<\/em> y Media naranja-medio lim\u00f3n<\/em>, amb la qual fou reconeguda amb el Premi Joanot de Teatre al 1985. \u00c9s en aquesta companyia on t\u00e9 l’oportunitat de treballar amb la Irene Guti\u00e9rrez Caba, a qui seguia entre bastidors, admirada, observant-la i escoltant-la, per aprendre el m\u00e0xim d\u2019ella. Estar amb una gran dama de l\u2019escena li va servir per demostrar als pares que era factible ser una senyora que es dedicava a la interpretaci\u00f3 i portava una vida totalment convencional.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 va treballar a Fedra<\/em> de la Companyia Montserrat Salvador al Teatre Escorial de Madrid, va formar part de l\u2019orquestra Santsfaina com a cantant, va fer d\u2019Audrey a La botiga dels horrors<\/em> i, amb Dagoll Dagom, va tenir l\u2019oportunitat de ser la Blanca de Mar i cel<\/em>, amb la que va guanyar el Premi de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Actors i Directors de Catalunya com a Millor Actriu l’any 1988.<\/p>\n\n\n\n Tenim molt a aprendre en les arts esc\u00e8niques: hi ha l’experi\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 un talent innat.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n Per a la fundaci\u00f3 del Centre Parroquial del Roser havia demanat assessorament a una companyia de teatre amateur, on es va creuar el seu cam\u00ed amb el d\u2019en Ricard Reguant. Amb ell va actuar i protagonitzar molts espectacles i que, no solament va guiar-la com a int\u00e8rpret introduint-la a la dramat\u00fargia d\u2019en Tx\u00e8khov, Brecht, Wilde, Bernard Shaw o Tennessee Williams, sin\u00f3 que la va impulsar com a actriu de musicals. Torna-la a tocar, Sam <\/em>va ser el primer l\u2019any 1986, a la que van seguir les populars Estan tocant la nostra can\u00e7\u00f3<\/em> (guanyadora d’un Premi Margarida Xirgu), Memory<\/em>, Nou memory <\/em>(Premi a la Millor Actriu de teatre d\u2019Alacant), Tots Dos<\/em>, Germans de Sang<\/em>, Blues en la nit<\/em>, \u00c0ngels<\/em> o Chicago<\/em>. Amb en Ricard Reguant tamb\u00e9 van ser parella sentimental i l\u2019any 1994 van fundar Memory, la primera escola de Teatre musical, despr\u00e9s de la Coco Com\u00edn, amb seu a Barcelona i Madrid.<\/p>\n\n\n\n Desitjosa per seguir formant-se, l\u2019any 1996 se\u2019n va a Londres i Nova York a perfeccionar els seus estudis de cant i ball i, de tornada, s\u2019estableix a Madrid, on va representar, entre d\u2019altres, Palabras encadenadas<\/em> amb el Carlos Sobera de coprotagonista i Cuando Harry encontr\u00f3 a Sally<\/em>, amb el Josema Yuste.<\/p>\n\n\n\n Finalment, torna a Barcelona l\u2019any 2003, i retorna als escenaris catalans amb t\u00edtols com Acosta\u2019t<\/em>, Parad\u00eds<\/em>, Ex!<\/em> o Un marit ideal<\/em>. Les darreres obres en qu\u00e8 ha participat s\u00f3n El llibert\u00ed<\/em>, al muntatge madrileny Sister Act <\/em>o Els jocs florals de Canprosa<\/em>. La pand\u00e8mia la va agafar representant La dona del 600<\/em> al Teatre Goya.<\/p>\n\n\n\n A la petita pantalla, la podem veure a s\u00e8ries i programes com Un, dos, tres… responda otra vez<\/em>, Cr\u00f2nica Negre<\/em>, Quart Segona<\/em>, El cor de la ciutat<\/em>, El comisario<\/em>, Condenadas a entenderse<\/em> o Un chupete para ella<\/em>, entre d\u2019altres. A I ara qu\u00e8, X\u00e8nia?<\/em> va ser parella art\u00edstica d\u2019en Carles Sabater, amb qui va compartir tamb\u00e9 molts escenaris i van formar un t\u00e0ndem molt especial i compenetrat. Tamb\u00e9 l\u2019hem vista a la telemovie Bevilacqua<\/em> i els films Quia<\/em> i Boom Boom<\/em>, guanyadora del premi Sant Jordi de cinema com a actriu revelaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Bona tarda, \u00c0ngels Gonyalons. Quan vaig comen\u00e7ar aquest projecte del blog mai vaig imaginar<\/strong> estar aqu\u00ed, a l\u2019escola Memory, parlant amb tu. Saps quan de cop tot cobra un sentit que desconeixies? Doncs aix\u00ed em sento jo ara\u2026 No et vull aclaparar, quina manera de comen\u00e7ar una entrevista! Per\u00f2 sense ser gaire fan\u00e0tica de ning\u00fa, sempre t\u2019he admirat. La primera vegada que vaig anar al teatre va ser amb els meus pares a veure Tots dos<\/em> i, crec que no ser\u00e9 l\u2019\u00fanica en dir-te que, veure\u2019t actuar, em va fer pensar en dedicar-me a la interpretaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Moltes gr\u00e0cies i me n’alegro de proporcionar-te una alegria. M’he trobat molta gent que m’ho diu. Aquest any s\u00f3n 40 anys de carrera! Em plau molt trobar-me persones com ara t\u00e8cnics de teatre, concretament quan feia Sister Act<\/em>, que em diuen que es dediquen a aix\u00f2 gr\u00e0cies a mi. \u00abWhat?\u00bb penso jo (riu). Puc entendre les persones que s\u00f3n actors o actrius, per\u00f2 quan rebs aquests \u00edmputs d’altres professionals penses que valen la pena molts moments viscuts. <\/p>\n\n\n\n Quina \u00e8poca m\u00e9s esplendorosa! El t\u00e0ndem Ricard Reguant, Jordi Doncos i \u00c0ngels Gonyalons ens vau apropar molts musicals americans que ens van fer descobrir aquest tipus de teatre i vau inspirar a molts reconeguts professionals que ara treballen en el sector. Va ser un boom que gaireb\u00e9 definiria com una de les etapes daurades del musical a Catalunya.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Suposo que s\u00ed. La meva prespectiva no ser\u00e0 mai la del p\u00fablic, per vosaltres sempre ser\u00e0 m\u00e9s del que jo vaig sentir i ja est\u00e0 b\u00e9 que aix\u00ed sigui. Als anys 90 f\u00e8iem el que ens agradava i \u00e8rem un equip que un sense l’altre dif\u00edcilment haur\u00edem fet el que vam fer. Es van donar les circunst\u00e0ncies, el moment, els ingredients… Quan tot conflueix, passa el que va passar aleshores. Ara, com diu una amiga meva, l’\u00e8xit rau en viure d’aix\u00f2 tota la vida. De gent que de cop i volta han sortit a la cultura del diari n’hi ha un fotimer que despr\u00e9s no saps ni com es diuen. De vegades no coneixem ni a actors importants de generacions anteriors recents… Jo sempre he estat molt defensora dels qui ens han precedit: jo s\u00f3c qui s\u00f3c gr\u00e0cies a en Carles Lloret, la Carme Contreras, la Merc\u00e8 Bruquetas, en Pau Garsaball, en Paco Mor\u00e1n, la Irene Guti\u00e9rrez Caba, la Carme Fortuny, l’Enric Arredondo… Ah! L’Elsa F\u00e0bregas i en Tito Trifol que em van donar la primera oportunitat en el doblatge. Per suposat, l’Esteve Polls, que em va donar classes desinteressadament. Con\u00e8ixer i valorar la nostra pr\u00f2pia hist\u00f2ria \u00e9s molt important. Aqu\u00ed sembla que siguem \u00abd’usar i llen\u00e7ar\u00bb. El m\u00f3n anglosax\u00f3 ho t\u00e9 m\u00e9s clar: recordo fa molts anys quan vaig veure actuar la persona que va estrenar Con faldas y a lo loco<\/em>, la Carol Channing, va sortir cantant amb una veu que no s’aguantava i tothom dempeus. \u00c9s una societat que ent\u00e9n que fem un viatge en el que som joves, ens fem madurs, arribem al cl\u00edmax de les nostres capacitats i arribem a un decliu f\u00edsic, per\u00f2 hi ha la saviesa. Aquest reconeixement cap a alg\u00fa que no pot cantar o ballar com ho feia, per\u00f2 que segueix \u00e8ssent aquell professional i aquella persona, \u00e9s un homenatge i un respecte que a mi sempre m’ha agradat molt del m\u00f3n anglosax\u00f3. Crec que a nosaltres ens manca recon\u00e8ixer a les nostres figures.<\/p>\n\n\n\n Cal anar endavant o cap al costat. Est\u00e0 b\u00e9 fer-se gran i el menys important \u00e9s l’arruga!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n I ara tu ets una d’aquestes persones.<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00e9 que he estat referent, per\u00f2 ara molt de jovent no sap qui s\u00f3c. O ho saben pels seus pares! Et poso un exemple amb Mar i Cel<\/em>: s’ha reposat v\u00e0ries vegades amb diferents Blanques. Qui l’ha vist per primer cop amb l’Anna San Mart\u00edn, el millor muntatge \u00e9s el de l’Anna. Qui l’ha vist amb l’Elena Gadel, la millor Blanca \u00e9s ella. I tamb\u00e9 passa a qui l’ha vist amb mi, la Carme Cuesta o la Julia M\u00f6ller. El que \u00e9s sorprenent \u00e9s quan em trobo amb quitxalla de 12 anys que em diuen: \u00ab\u00e9s la Blanca!\u00bb i jo li dic: \u00abperdona, per\u00f2 tu no pots saber mai de la vida que jo he estat la Blanca\u00bb. \u00c9s perqu\u00e8 els pares van veure per primer cop Mar i Cel <\/em>amb mi. Aqu\u00ed hi ha un tap generacional en dos sentits. \u00c9s cert que hi ha persones m\u00e9s grans i amb m\u00e9s experi\u00e8ncia que de vegades s’apoltronen en llocs i no deixen passar. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que el m\u00f3n audiovisual est\u00e0 escrit i pensat perqu\u00e8 l’interpretin i el consumeixen una s\u00e8rie de teenagers<\/em> i, especialment, les dones de 45\/50 anys dif\u00edcilment trobem papers i encara m\u00e9s dif\u00edcil trobar papers protagonistes. Tenim molt a aprendre en un art com s\u00f3n les arts esc\u00e8niques: hi ha l’experi\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha aquell talent innat que veig en els meus alumnes. M’omplo d’all\u00f2 i, si puc ajudar a que aquella persona trobi m\u00e9s llenguatges per pulir i fer sortir aquest talent, \u00e9s meravell\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n Tu sempre has estat conscient de quins personatges podies fer en tot moment. Vas fer de Sally a Madrid per\u00f2, quan van dir de fer gira a Barcelona, no vas voler fer de Sally a Cuando Harry encontr\u00f3 a Sally<\/em> per tema d’edat.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Cert. L’edat i amb tot el que m’havia precedit. Aix\u00f2 tamb\u00e9 va passar en un moment donat amb Mar i Cel<\/em>, que em van tornar a proposar de fer: si ja est\u00e0 fet en una edat, i ho has fet suposadament b\u00e9 i has tingut premi de l’Associaci\u00f3 d’Actors, no pots setze anys m\u00e9s tard tornar-ho a fer. No t\u00e9 cap sentit, ho ha de fer un altre. Pels altres i per tu. \u00c9s emocionant quan t’ho tornen a proposar i \u00e9s temptador, per\u00f2 has de posar seny i dir-te que no et pots quedar encallada en aquell punt. Cal anar endavant o cap al costat. Est\u00e0 b\u00e9 fer-se gran i el menys important \u00e9s l’arruga! (riu)<\/p>\n\n\n\n Parlant del pas del temps, vull compartir un altre record amb tu. No \u00e9s la primera vegada que estic aqu\u00ed: d\u2019adolescent vaig fer un intensiu d\u2019estiu a l\u2019escola Memory, poc despr\u00e9s de l\u2019obertura. Qu\u00e8 bonic poder capitanejar aquest projecte i que a dia d\u2019avui continu\u00ef endavant!<\/strong><\/p>\n\n\n\n I tant! Pensa que hem passat de tot des que vam obrir. Aix\u00f2 va ser una idea del Reguant: hi havia escoles de dansa, altres de m\u00fasica i altres de teatre. No hi havia escoles on sota el mateix sostre pogu\u00e9ssis formar-te d’una manera complerta, no existien ni aqu\u00ed ni a l’estat espanyol fa 27 anys. El primer pensament era per professionals, per exemple, per ballarins que volien accedir a la paraula o per cantants i actors que volien ballar, ja que s’havien fet musicals i costava trobar un professional complert, cosa que no passa al m\u00f3n anglosax\u00f3 que des de petits ja es formen. D’aquella primera generaci\u00f3, hi havia molta gent jove que volia fer el mateix que nosaltres: pujar dalt de l’escenari i actuar en un musical. La sorpresa \u00e9s que els professionals no els va interessar i, en canvi, es van interessar molt els pares que volien inscriure als seus petits. Em vaig quedar molt parada jo, particularment, perqu\u00e8 quan jo em vaig voler dedicar a aquesta professi\u00f3, els pares no els hi agradava i no van voler-ho en aquell moment.<\/p>\n\n\n\n No necessito que m’admirin, no s\u00f3c la mentora de ning\u00fa, jo tinc unes eines que he apr\u00e8s al llarg de la vida i de la meva experi\u00e8ncia professional i vull posar-les a l’abast de l’alumnat.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n Com esteu vivint totes les restriccions actuals causades per la pand\u00e8mia? \u00c9s viable fer classes de teatre musical on-line?<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u00c9s viable temporalent, per\u00f2 no forever<\/em>. Estem parlant d’arts esc\u00e8niques: les arts esc\u00e8niques s\u00f3n contacte, pell amb pell, f\u00edsicament. \u00c9s pres\u00e8ncia esc\u00e8nica. Evidentment, davant de les adversitats, et reinventes o ho gestiones pensant en positiu. Vam incidir molt m\u00e9s en el treball per c\u00e0mara, que ja ho fem normalment. Vam fer unes classes que no haguessin estat possible sense tota la bona voluntat del claustre de professors. Va ser molt emotiu quan alguns pares ens van dir \u00abqu\u00e8 b\u00e9 que ho esteu fent!\u00bb. Va haver molta lleialtat i fidelitat per part de les fam\u00edlies. Ha estat… no hi trobo paraules… podr\u00edem dir fam\u00edlia per\u00f2 amb el sentit real, no carrincl\u00f3, de qu\u00e8 \u00e9s una fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n \u00c8ssent directora d\u2019un centre de formaci\u00f3, dona\u2019m la teva opini\u00f3 sobre l\u2019escandol a l\u2019Institut del Teatre. Creus que \u00e9s correcte que la Magda Puyo deixi el c\u00e0rrec de la direcci\u00f3 en aquests moments?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Feia molt poc temps que m’havia reunit amb la Magda Puyo perqu\u00e8 volia treure’m la llicenciatura, que \u00e9s el que correspon als meus 40 anys de carrera. No s\u00e9, no puc parlar d’una cosa que no s\u00e9, ni he viscut, ni conec. Qu\u00e8 passa a les escoles, al m\u00f3n general o al nostre ofici? Es donen unes situacions, parlant en general que no s\u00e9 si \u00e9s el correcte, en que l’alumne t\u00e9 ganes de trobar a aquell professor\/a que li digui com han de ser les coses i que li digui qu\u00e8 ha de fer per ser un bon actor o actriu, a l’alumne que est\u00e0 disposat a admirar. Sense voler arribar als assetjaments, que \u00e9s el pitjor, aquell professor ha de ser tan \u00edntegre que ha de saber que \u00e9s molt f\u00e0cil que l’alumne l’admiri i mengi de la seva m\u00e0. Aqu\u00ed sempre tinc el discurs amb els professors i els alumnes: aqu\u00ed no vull gur\u00fas. Jo no necessito que m’admirin, no s\u00f3c la mentora de ning\u00fa, jo tinc unes eines que he apr\u00e8s al llarg de la vida i de la meva experi\u00e8ncia professional i vull posar-les a l’abast de l’alumnat. Mirar\u00e9 d’entendre’m amb ells i de trobar el codi que faci que el temps i els diners que han invertit aqu\u00ed en treguin el m\u00e0xim de rendiment. M’esfor\u00e7ar\u00e9 fins el final en trobar la manera per enriquir-los. I ja est\u00e0: adul\u00b7ladors 0, perqu\u00e8 no \u00e9s bo ni pel professor ni per a ells. Despr\u00e9s hi ha una altra cosa que \u00e9s el tarann\u00e0 de les persones: en una classe pots trobar-te un professor m\u00e9s elegant i m\u00e9s barroer. Parlem de situacions emocionals, quan est\u00e0s dirigint a alumnes, moltes obres es basen en l’atracci\u00f3 entre les persones. I nosaltres no podem donar una f\u00f2rmula matem\u00e0tica per portar-ho a terme. Jo t’haig de donar unes imatges o sensacions perqu\u00e8 puguis entrendre qu\u00e8 li passa a aquell personatge. Hem de vigilar criminalitzar. Cap dels dos extrems: ni permetre abusos ni situacions exageradament intolerables. Entre els dos extrems hi ha matissos i la bona voluntat de saber qu\u00e8 est\u00e0 passant, tenir prou criteri. <\/p>\n\n\n\n La cultura ens d\u00f3na criteri i tenir criteri et fa m\u00e9s lliure, m\u00e9s responsable, i no interessa perqu\u00e8, si ets m\u00e9s responsable, potser no es necessiten tantes lleis. <\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n T\u2019he llegit dir que \u201cquan colpeja una crisi \u00e9s quan m\u00e9s com\u00e8dia es demana\u201d. Ara que s\u2019ha aixecat el confinament comarcal i ens podem moure fins a Barcelona, un bon revulsiu \u00e9s omplir la cartellera de com\u00e8dia? Jo l\u2019ompliria de com\u00e8dia musical de, perdona\u2019m que t\u2019ho digui cantant: \u201cnotes per viure, notes per riure, notes perqu\u00e8 passem tots una nit feli\u00e7\u201d.<\/strong><\/p>\n\n\n\n M’enrecordo de dir-ho quan vaig fer Un marit ideal<\/em>, que sort\u00edem de la crisi del 2008. No hi ha f\u00f2rmules, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s cert que quan hi ha moments de crisis, tu el que vols \u00e9s esbargir-te i desconnectar dels problemes. Quan est\u00e0s b\u00e9, est\u00e0s m\u00e9s preparat per veure un drama social perqu\u00e8 sents un aixopluc o est\u00e0s protegit. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 et vull parafrasejar quan parlaves fa uns anys de que \u201csi els pol\u00edtics apostessin per la cultura d\u2019una manera m\u00e9s ferma i decidida, els ciutadans no ser\u00edem tan manipulables\u201d. \u00c9s una frase que mantens avui en dia o creus que la situaci\u00f3 pand\u00e8mica ha generat un debat sobre la import\u00e0ncia i el poc recolzament pol\u00edtic a la cultura que ens fa als ciutadans no ser tan manipulables?<\/strong><\/p>\n\n\n\n No s\u00e9 si ho he dit fa poc o molt… Com que fa 40 anys que em dedico a aquesta professi\u00f3 i vaig comen\u00e7ar amb 17 anys, he dit moltes coses! No dic que no hi hagi part de veritat, per\u00f2 \u00e9s una pregunta molt grossa per aquests moments que tenim, que t\u00e9 molts matissos. Jo era molt radical aleshores i deia moltes coses sense explicar-me i em ficava en jardins… Tamb\u00e9 hi havia aquella prepot\u00e8ncia juvenil. A mi no m’agrada condemnar a res ni a ning\u00fa. \u00c9s obvi que la cultura ens d\u00f3na criteri i tenir criteri et fa m\u00e9s lliure, m\u00e9s responsable, i no interessa perqu\u00e8, si ets m\u00e9s responsable, potser no es necessiten tantes lleis. Les lleis estan fetes perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil que m’ho digui un \u00absenyor\u00bb que jo autocontrolar-me o autodirigir-me. Potser \u00e9s massa exagerat, per\u00f2 al final la llei \u00e9s pels irresponsables.<\/p>\n\n\n\n Per finalitzar, fem una mica de rep\u00e0s dels teus personatges: la Blanca, de Mar i Cel<\/em>, Mrs Johnstone a Germans de Sang<\/em>, la lletrista S\u00f2nia Walls a Estan tocant la nostra can\u00e7\u00f3<\/em>, la Velma Kelly a Chicago<\/em>, la mare superiora a Sister Act<\/em>\u2026 Quins m\u00e9s et venen al cap que recordis amb molta estima?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Amb estima tots, perqu\u00e8 fins i tot els que m’ho han fet passar m\u00e9s malament, m’han ensenyat alguna cosa. La mare de les germanes a Els jocs Florals de Canprosa<\/em>, la d‘El llibert\u00ed, <\/em>la Grainne Frizmoris a La resposta<\/em>, la germana Pau de V\u00edctor catal\u00e0, l’Audrey de La botiga dels horrors<\/em>…<\/p>\n\n\n\n 40 anys de professi\u00f3 donen per molt! Quins papers t\u2019agradaria interpretar i a on et podrem veure en un futur proper?<\/strong><\/p>\n\n\n\n No est\u00e0 a les meves mans on em podreu veure! Amb la Nina tenim des de fa uns anys que volem fer una cosa juntes i aportar les nostres habilitats. Encara no hem trobat el vehicle, per\u00f2 anem molt a l’hora, aix\u00ed que si no ho hem trobat \u00e9s perqu\u00e8 encara no ha arribat el moment. El blues en la nit<\/em> amb la M\u00f2nica Green sempre diem de tornar a cantar-ho en format concert.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00abCon\u00e8ixer i valorar la nostra pr\u00f2pia hist\u00f2ria \u00e9s molt important.\u00bb TAMB\u00c9 POTS ESCOLTAR L’ENTREVISTA A R\u00c0DIO SILENCI (04\/05\/2022) Les arts…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":833,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5,65,24],"tags":[140,136,139,138,134,137,135],"class_list":["post-703","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevistes","category-musicales","category-portada","tag-blues-en-la-nit","tag-escola-teatre-memory","tag-estan-tocant-la-nostra-canco","tag-germans-de-sang","tag-memory","tag-ricard-reguant","tag-teatre-musical"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/703","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=703"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/703\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1190,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/703\/revisions\/1190"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/media\/833"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=703"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=703"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=703"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/2RFN8218-1024x683.jpg\")
\n
![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/2RFN7901-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/2RFN8206.jpg\")
<\/figure>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/2RFN8046.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/2RFN8027.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/2RFN8036.jpg\")
<\/figure>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/2RFN8189.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/2RFN7977.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/2RFN7936-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n