{"id":727,"date":"2021-05-02T20:18:22","date_gmt":"2021-05-02T20:18:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.enescena.net\/?p=727"},"modified":"2023-10-29T18:41:34","modified_gmt":"2023-10-29T18:41:34","slug":"jordi-banacolocha","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.enescena.net\/2021\/05\/02\/jordi-banacolocha\/","title":{"rendered":"Jordi Banacolocha"},"content":{"rendered":"\n

\u00abNo es pot fer teatre si no te l’estimes\u00bb.<\/h2>\n\n\n\n

TAMB\u00c9 POTS ESCOLTAR L’ENTREVISTA A R\u00c0DIO SILENCI<\/a> (01\/03\/2023)<\/p>\n\n\n\n

Ens rep amb el seu barret panam\u00e0, negre, amb un gran somriure sota el seu bigoti blanc, tots dos amagats sota la mascareta. I, com no podia ser d\u2019una altra manera, quedem a Sant Andreu, a un edifici tan emblem\u00e0tic i arrelat a la hist\u00f2ria del barri com ell: a l\u2019antiga F\u00e0brica de fils i teixits Fabra i Coats. \u00c9s un plaer con\u00e8ixer personalment a en Jordi Banacolocha, un dels actors m\u00e9s veterans de l\u2019escena i les teles\u00e8ries catalanes. Tan entranyable com encisador poder escoltar-lo parlar, fent un recorregut pels \u00faltims 60 anys de la hist\u00f2ria del nostre teatre.
<\/p>\n\n\n\n

Comen\u00e7arem parlant del seu caracter\u00edstic cognom. La clotxa \u00e9s una empadada t\u00edpica valenciana, pr\u00f2pia de les comarques del Maestrat, que es caracteritza per ser un cant\u00f3 del pa rod\u00f3 buidat i farcit d\u2019ingredients propis de la dieta mediterr\u00e0nia de pay\u00e8s. Segons en Jordi, segurament \u00abbona clotxa\u00bb va derivar a Banacolocha i s\u00f3n nom\u00e9s en l\u2019actualitat cinc persones qui porten aquest apetit\u00f3s cognom: el seu fill, la filla, el germ\u00e0, el seu nebot i ell mateix.
<\/p>\n\n\n\n

\n

Vaig entrar al m\u00f3n professional de pura carambola.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n
\u00a9Ramon Ferrandis<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

De ben petit ja es passejava pels escenaris i entre les butaques del Casal de Sant Andreu. El seu pare, en Joan Banacolocha, va ser durant molts anys el primer actor i director de la companyia de teatre. Cada diumenge al mat\u00ed, s\u2019emportava de la m\u00e0 al petit i l\u2019asseia a primera fila mentre col\u00b7locava els decorats i les llums per a l\u2019obra de la tarda. \u201cEl meu pare fa m\u00e0gia!\u201d, pensava en Jordi, \u201cJo vull estar all\u00e0 dalt!\u201d. I a mida que va anar creixent, m\u00e9s desitjava pujar a l\u2019escenari, per\u00f2 no hi havia manera que el pare li don\u00e9s cap paper. Als 10 anys es va \u201cotorgar\u201d ell mateix els seus papers: escollia de l\u2019obra que es representaria aquella setmana el personatge que m\u00e9s li esqueia i se l\u2019estudiava. I arribats el diumenge, quan li tocava sortir a escena, ell deia interiorment el paper des de la butaca imaginant-se dalt de l\u2019escenari. Nom\u00e9s actuava fent de dimoniet a Els Pastorets <\/em>o dins el cor de les sarsueles, ja que eren dues produccions on es necessitaven molts actors a les taules. No va ser fins que un nou director va substituir un temps al seu pare quan va debutar fent de criat a La Caraba<\/em> de Pedro Mu\u00f1oz Seca, dient dues frases que van ser per a ell, com un somni fet realitat. I des d\u2019aleshores, ja no ha parat mai d\u2019actuar.<\/p>\n\n\n\n

Va ser una gran formaci\u00f3 di\u00e0ria, ja que es representava una obra per setmana: s\u2019assajava de dilluns a divendres, dissabte assaig general i el diumenge, l\u2019estrena. Una estrena on hi assistia tot el barri, omplint el teatre de gom a gom. Fins que als 70, amb la \u201cguerra dels 600\u201d, el teatre amateur va patir una davallada, perqu\u00e8 tant el p\u00fablic com molts actors de la companyia, marxaven amb el cotxe per distreure\u2019s fora del barri. Era moment de la creaci\u00f3 de noves companyies amb persones compromeses com ell; aix\u00ed va n\u00e8ixer el grup Antifaz i l\u2019Ou Nou Teatre, de les quals va ser-ne fundador i on va coincidir amb en Joan Bas, qui va donar-li una base m\u00e9s profunda com a actor i el va introduir a la televisi\u00f3 a finals dels anys setanta i inici dels vuitanta, fent papers a programes infantils com Quitxalla<\/em> i La Cucafera<\/em> i, m\u00e9s endavant, a s\u00e8ries i culebrots com Nissaga de Poder<\/em>, Plats Bruts<\/em> o Ventdelpl\u00e0<\/em>. El salt al teatre professional el va donar quan en Jordi Mesalles li va oferir una participaci\u00f3 a l\u2019Art de la Com\u00e8dia<\/em>, amb la G\u00e0bia de Vic, i all\u00e0 el va fitxar en Sergi Belbel per fer el seu primer paper d’avi a La Filla del Mar<\/em>.
<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
\"\"
\u00a9Ramon Ferrandis<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

No \u00e9s per\u00f2 fins al 2001 que es dedica en exclusiva a la interpretaci\u00f3. Va treballar 41 anys a la Pegaso, compaginant durant 20 anys el teatre amb la seva feina d\u2019inform\u00e0tic (va ser de la segona generaci\u00f3 d\u2019inform\u00e0tics llicenciats a Barcelona).
<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n m\u00e9s de 200 obres en les que ha participat a m\u00e9s d\u2019incontables cap\u00edtols televisius. Per citar-ne algun m\u00e9s dels que hem mencionat, ha esdevingut un int\u00e8rpret habitual en s\u00e8ries com Hospital Central<\/em>, El cor de la ciutat<\/em>, Isabel<\/em>, Cu\u00e9ntame c\u00f3mo pas\u00f3<\/em> o Kubala, Moreno i Manch\u00f3n<\/em>, entre d\u2019altres. En teatre, ha participat en Un dia<\/em> de la Merc\u00e8 Rodoreda; Despr\u00e9s de la pluja<\/em> del Sergi Belbel; Dissabte, diumenge i dilluns<\/em> de l\u2019Eduardo De Filippo; Agost<\/em> del Tracy Letts; i Liceistes i Cruzados<\/em> d’en Seraf\u00ed Pitarra, entre d’altres. Ha actuat tamb\u00e9 als telefilms Jo ser\u00e9 el seu gendre<\/em>; Mirall trencat<\/em>; A Mari\u00f1eira<\/em> i Olor de col\u00f2nia<\/em> i a pel\u00b7l\u00edcules com Excuses!<\/em>, del Joel Joan i El gran V\u00e1zquez<\/em>, de l’\u00d3scar Aibar. L\u2019any 2014 va ser guardonat amb el premi Arlequ\u00ed de teatre. 
<\/p>\n\n\n\n

Una llarga traject\u00f2ria professional, molt variada, que engloba papers c\u00f2mics i dram\u00e0tics, tot i que prefereix actuar, aprendre i autosuperar-se fent un bon drama perqu\u00e8, segons reconeix, la com\u00e8dia li surt m\u00e9s f\u00e0cilment.<\/p>\n\n\n\n

\nhttps:\/\/youtu.be\/EEG1ilZmncc\n<\/div>
Entrevista sencera a en Jordi Banacolocha<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Bona tarda, Jordi Banacolocha. Documentant-me per fer aquesta entrevista, t\u2019he vist en un v\u00eddeo de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019actors en el que afirmes rotundament que \u201cla cultura \u00e9s treball\u201d. Lamentablement, en aquests moments, podr\u00edem matisar que no ho \u201c\u00e9s\u201d sin\u00f2 que \u201chauria de ser-ho\u201d?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estem passant una \u00e8poca molt \u00abfotuda\u00bb… Tot i que a mi no m’afecta tant primer perqu\u00e8 estic jubilat i, despr\u00e9s, que he tingut una temporada que he treballat for\u00e7a. El meu cas no \u00e9s el general: ara est\u00e0 molt complicat treballar.<\/p>\n\n\n\n

Als 3 anys ja acompanyaves al pare al Casal de Sant Andreu els diumenges, aleshores el director, per preparar-ho tot per l\u2019estrena de la tarda. Em crida l\u2019atenci\u00f3 com \u00e9s que vas trigar tants anys en decidir-te a dedicar-te professionalment a una professi\u00f3 que ja la portaves a la sang?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s veritat, jo tamb\u00e9 m’ho pregunto! No \u00e9s el mateix ara que els anys 60. No fa gaire vaig llegir un llibre en qu\u00e8 explica una mica la seva vida en Llu\u00eds Homar i \u00e9s una mica paral\u00b7lel al que em va passar a mi. Per\u00f2 ell va tenir la sort que, en un moment determinat quan encara era molt jovenet, li van donar la possibilitat de passar a la professi\u00f3. Vaig caure a la \u00abtrampa\u00bb de la vida. D’entrada jo no en tenia ni idea que existia l’Institut del Teatre. Treballava a la Pegaso, vaig comen\u00e7ar als 15 anys i vaig estar 41 anys i mig. Li vaig dir al meu pare que volia fer teatre, i ell em va dir \u00abfes-ne! per\u00f2 mentrestant ves treballant en alguna cosa\u00bb. Vaig tenir la sort o la desgr\u00e0cia que als 19 anys vaig entrar al m\u00f3n de la inform\u00e0tica i m’ho pagaven molt b\u00e9. Em vaig casar als 22 anys i als 23 ja tenia una criatura. Era molt arriscat en aquells moments! Imagina’t dir a la fam\u00edlia l’any 67 que deixo la Pegaso, on m’estic guanyant la vida la mar de b\u00e9, i em dedico al m\u00f3n del teatre que D\u00e9u sap el qu\u00e8 passar\u00e0. Hi havia poqu\u00edssim teatre aleshores a Barcelona, la majoria dels qui van fer aquest pas, o b\u00e9 entraven a l’Institut o b\u00e9 se n’anaven a Madrid: la Merc\u00e8 Sampietro, en Josep Maria Pou, l’Anna Maria Barbany… De vegades penso: \u00abcom \u00e9s que no t’ho vas plantejar abans de casar-te?\u00bb. Vaig acabar entrant al m\u00f3n professional de pura carambola! Jo a Sant Andreu feia teatre i era feli\u00e7, per tant, el cuc ja el tenia satisfet. Entre els que treball\u00e0vem all\u00e0, hi havia en Joan Bas, que va entrar a TV3 com a director de dram\u00e0tics i va comen\u00e7ar a donar-me feines a la televisi\u00f3. Eren cosetes petites per donar-li a un professional i me les oferia a mi. I cada vegada anava fent m\u00e9s! De cop i volta van fer el SAT, jo tenia aleshores 40 anys, i all\u00e0 vaig comen\u00e7ar a fer teatre professional. Si m’hagu\u00e9s vingut als 20, segur que ho hagu\u00e9s fet! <\/p>\n\n\n\n

Has parlat de carambola, per\u00f2 no s\u00e9 si en el teu cas va ser una casualitat o una causalitat…<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Jo sempre pensava: \u00abquan em jubili, em dedicar\u00e9 a fer teatre\u00bb. Vaig buscar obstinadament que em fotessin al carrer, per\u00f2 em va costar 10 anys! L’any 1992 vaig entrar al Romea a fer La filla del mar<\/em> amb el Sergi Belbel. T’haig de dir que la meva vida va canviar en con\u00e8ixer al Belbel. En el moment que vaig veure que m’hi podia dedicar i els meus fills ja tenien edat d’espabilar-se, jo volia marxar b\u00e9 de la Pegaso. Per\u00f2 no hi havia forma… Fins al 2001 no ho vaig aconseguir! Van ser uns anys en qu\u00e8 anava molt de cul.<\/p>\n\n\n\n

\n

Jo ara estic a una situaci\u00f3 ideal: m’ofereixen una cosa que m’agrada, la faig; no m’agrada, no la faig.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n
\u00a9Ramon Ferrandis<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La setmana passada vaig tenir ocasi\u00f3 d\u2019entrevistar a l\u2019\u00c0ngels Gonyalons, que destacava la import\u00e0ncia dels nostres predecessors: no ser\u00edem qui som ni estar\u00edem on estem sense ells. Parlem dels teus: un, est\u00e0 clar que el teu pare; jo t\u2019associo tamb\u00e9 amb en Joan Bas, els germans Lucchetti, en Jordi Mesalles, en Sergi Belbel\u2026 <\/strong><\/p>\n\n\n\n

El meu pare, fonamental: jo el veia fent teatre des que tinc \u00fas de ra\u00f3. Amb els germans Lucchetti vam comen\u00e7ar el TNC Sant Andreu (el Teatre del Nord de la Ciutat), que va funcionar durant un temps. Nosaltres vol\u00edem fer el Lliure a Sant Andreu, per\u00f2 no vam tenir la sort de trobar un local que s’avingu\u00e9s a deixar-nos les instal\u00b7lacions. El casal estava abandonat, no hi havia ning\u00fa, nom\u00e9s nosaltres i un esbart que funcionava. Nosaltres vam all\u00e0 a comen\u00e7ar a fer teatre i, aleshores, les forces vives del casal van resucitar i ens van fer fora. Potser si hagu\u00e9ssim continuat, amb una mica de sort, s\u00ed que hagu\u00e9ssim constru\u00eft un projecte com el Lliure. La gran majoria dels que est\u00e0vem al grup, que es deia l’Ou Nou, ens vam dedicar finalment a la professi\u00f3: en Roger Batalla, el Norbert \u00cdber, la Carme Abril, en Francesc For\u00e9s, el meu germ\u00e0 que fa de productor… <\/p>\n\n\n\n

De fet, el pare no et donava cap paper a les seves obres perqu\u00e8 no et distregu\u00e9ssis dels estudis, per\u00f2 s\u00e9 que tu, amb tansols 10 anys, te n\u2019estudiaves un i el deies mentalment entre bambalines\u2026 <\/strong><\/p>\n\n\n\n

A la tauleta de nit, el meu pare tenia un escampall d’obres de teatre i, a sobre de tot, sempre la que s’estava assajant. Jo me la llegia i, si sortia un noi jovenet, pensava que aviam si em donava el paper a mi… i sempre li donava a un amic meu. \u00abPer qu\u00e8 li dona a un altre si sap que a mi m’agrada molt fer teatre?\u00bb. Mai m’ha dit per qu\u00e8 no. Quan va tenir un problema de salut, va deixar la direcci\u00f3 i la va agafar en Joan Art\u00e8s, que aleshores era el primer actor de la companyia del casal. I va ser el primer qui em va donar un paper. Jo tenia 15 anys. Amb el meu pare nom\u00e9s sortia quan es feien sarsueles o Els pastorets<\/em>. I va funcionar la primera vegada, tant que em va donar un segon paper, un tercer… Quan el meu pare va tornar, em va haver de donar papers per for\u00e7a. Com a referents doncs tinc en Joan Banacholocha, en Joan Art\u00e8s i el tercer, en Joan Bas, qui es va dedicar a pulir el que jo podia donar de si. Ell em va ensenyar a estar a dalt de l’escenari de manera professional. I despr\u00e9s en Sergi Belbel.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n
\u00a9Ramon Ferrandis<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A la pregunta anterior m\u2019he referit a la teva passi\u00f3, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s aviat amor. Segons t\u2019he llegit: no pots ser actor sense estimar el teatre.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No es pot fer teatre si no te l’estimes. \u00c9s molt dur, es passen molts nervis. Has d’estimar-lo molt perqu\u00e8 et d\u00f3na moltes satisfaccions, per\u00f2 et passes tota la vida estudiant. \u00c9s molt pesat estudiar… Ara el primer que miro \u00e9s que sigui un paper curtet. Fa 20 anys em fixava i si era curt pensaba quina merda<\/em> de paper. \u00c9s una professi\u00f3 vocacional segur. <\/p>\n\n\n\n

Vas comen\u00e7ar fent Els Pastorets<\/em> al mateix casal: d\u2019aqu\u00ed la teva vinculaci\u00f3 i passi\u00f3 pel teatre amateur. T\u2019he sentit dir que el teatre com a extraescolar \u00e9s una de les activitats m\u00e9s maques que pot fer la mainada, qu\u00e8 n\u2019opines de tantes restriccions que s\u2019estan imposant a les escoles de teatre i a les extraescolars en general?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No s\u00f3c capa\u00e7 de dir si realment \u00e9s convenient d’una forma sanit\u00e0ria… Ara, s\u00ed que puc dir que el teatre \u00e9s una de les activitats m\u00e9s creatives, de companyonia, aprens a treballar i a confiar en l’altre… Tan per gent jove com gent gran. \u00c9s una de les activitats m\u00e9s divertides que hi ha.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed com la Carulla \u00e9s l\u2019\u00e0via de Catalunya, en Banacolocha \u00e9s per a mi l\u2019avi. Ella va retirar-se dels escenaris als 84, en un moment clau i la ment encara molt l\u00facida, com t\u2019agradaria a tu dir ad\u00e9u als escenaris?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Darrerament amb la meva dona en parlem, que m’he de comen\u00e7ar a plantejar deixar-ho. El dia a dia es fa pesat per a mi. El diumenge, ben dinat, que potser est\u00e0s fent una festa amb tota la fam\u00edlia i et toca marxar per anar a fer teatre… Tinc la sort que n’he fet molt, de teatre. Des de l’any 90, sempre he estat actuant o assajant. Ara \u00e9s potser la primera vegada a la vida que de moment no tinc res. Et parlo de teatre. Sempre he tingut molta feina, potser perqu\u00e8 tinc una edat que no \u00e9s molt habitual. El que \u00e9s important \u00e9s estar a l’agenda d’un director que treballa, com \u00e9s el meu cas. Jo ara m’ho plantejo, si ho deixar\u00e9 un dia o un altre… per\u00f2 t’ho dic ara perqu\u00e8 fa poc que he acabat els bolus<\/em> d’una com\u00e8dia. Segur que en un parell de mesos estar\u00e9 pensant: \u00abqu\u00e8 passa, que no es recorda ning\u00fa de mi?\u00bb. \u00c9s un ver\u00ed! Per\u00f2 algun dia s’acabar\u00e0… I la salut, tamb\u00e9 importa molt en aquesta feina.<\/p>\n\n\n\n

\n

Em plantejo deixar el teatre dia o un altre, per\u00f2 t’ho dic ara perqu\u00e8 fa poc que he acabat els bolus<\/em> d’una com\u00e8dia.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n
\u00a9Ramon Ferrandis<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

N\u2019has fet molts de personatges entranyables: en Llibert a Ventdelpl\u00e0<\/em>, el Jes\u00fas a La Riera<\/em>, en Tom\u00e0s de Nissaga de Poder<\/em>, Joan II d\u2019Arag\u00f3 a Isabel<\/em>, l\u2019Albert Cam\u00fas a Merl\u00ed<\/em> i ara en Ramon a Com si fos ahir<\/em>. Per\u00f2 un dels que amb m\u00e9s estima recordes \u00e9s l\u2019Oriol, el pare hippy de Plats bruts<\/em>. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Fent de Joan II ho vaig passar molt b\u00e9! <\/p>\n\n\n\n

Vau fer molt bon equip amb l\u2019Anna Barbany i amb tot el repartiment, com deus haver patit aquests dies amb en Jordi S\u00e1nchez! Ens ha tingut a tots amb l\u2019ai al cor.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estava molt amo\u00efnat perqu\u00e8 no tenia directes i no sabia exaxtament qu\u00e8 li estava passant. Al final li vaig enviar un missatge al Pep Ant\u00f3n G\u00f3mez, el director amb el que est\u00e0vem treballant i ell em va informar. Ara se n’ha ensortit. Ens estimem molt amb el Jordi!<\/p>\n\n\n\n

Com heu viscut a casa tota la temporada de confinament? Tens dos n\u00e9ts i una filla que viu fora de Barcelona, hauran estat uns dies bastant delicats per a la fam\u00edlia.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Hem descobert la v\u00eddeo confer\u00e8ncia. Amb la meva filla vam estar ben b\u00e9 des de mar\u00e7 fins a juny sense veure’ns directament. Al principi de tot, al mes de mar\u00e7, vaig passar la COVID19. Em va venir d’un dia o dos que si encara hagu\u00e9s tingut febre, m’haguessin ingressat. Ho vaig passar com un \u00abgripasso\u00bb que no m’acababa de marxar, amb 10\/12 dies de febre, sense ganes de fer res ni menjar, ni llegir, ni veure la televisi\u00f3. Despr\u00e9s ho va tenir la dona, que li va durar un mes amb una mena d’afecci\u00f3 a la pell. El confinament no vaig pasar-ho malament: vam estar els dos a casa, amb una terrassa, al solet de la primavera. L’aventatge nostre va ser no tenir que preocupar-nos per l’assumpte econ\u00f2mic. Estar jubilat, \u00e9s el que t\u00e9. Jo ara estic a una situaci\u00f3 ideal: m’ofereixen una cosa que m’agrada, la faig; no m’agrada, no la faig; no me la paguen b\u00e9, doncs tampoc la faig… b\u00e9, al final sempre l’acabo fent per\u00f2!<\/p>\n\n\n\n

Ara et podem veure a Com si fos ahir<\/em>. Estar\u00e0s tota la temporada?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ja vaig acabar el paper. B\u00e9, si no et maten, sempre tens la possibilitat que et reagafin. Vaig firmar per a dos mesos, vam acabar de gravar per a les festes de nadal. Jo confio que podria tornar, perqu\u00e8 el personatge tenia gr\u00e0cia i va finalitzar d’una manera una mica estranya.<\/p>\n\n\n\n

\n

El teatre \u00e9s una de les activitats m\u00e9s creatives, tan per gent jove com gent gran.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\"\"
\u00a9Ramon Ferrandis<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Fem un timbal de preguntes r\u00e0pides, t\u2019engresques?
Una tarda de diumenge veient el Bar\u00e7a o una bona obra de teatre? <\/strong>Avui en dia, anirira a veure l’obra de teatre. Despr\u00e9s, en arribar a casa, passaria el partit de futbol per la tele.
Si no fossis Santandreuenc, quin altre barri de Barcelona triaries per viure?<\/strong> Gr\u00e0cia.
El pare hippy a Plats bruts <\/em>o l\u2019avi de l\u2019Auca del Senyor Esteve<\/em>?<\/strong> S\u00f3n dos puntes, per\u00f2 per triar com a passar-m’ho b\u00e9, el Mario de l’Auca del Senyor Esteve<\/em>.
Quin d\u2019aquests dos t\u2019enduries a una illa deserta: el teu 600 o l\u2019inseparable potet de col\u00f2nia?<\/strong> El meu potet de col\u00f2nia.<\/p>\n\n\n\n

No voldria acabar l\u2019entrevista com moltes de les entrevistes des que vas desvelar el teu secret i amulet de la sort sense demanar-te: ens ensenyes el teu potet de col\u00f2nia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed i tant! Aqu\u00ed el tinc!<\/p>\n\n\n\n

\nhttps:\/\/vimeo.com\/35317867\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abNo es pot fer teatre si no te l’estimes\u00bb. TAMB\u00c9 POTS ESCOLTAR L’ENTREVISTA A R\u00c0DIO SILENCI (01\/03\/2023) Ens rep amb…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":915,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,5,24],"tags":[86,122,121,123,124,126,107,125],"class_list":["post-727","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat","category-entrevistes","category-portada","tag-com-si-fos-ahir","tag-joan-bas","tag-jordi-banacolocha","tag-nissaga-de-poder","tag-plats-bruts","tag-sant-andreu","tag-sergi-belbel","tag-ventdelpla"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/727","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=727"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/727\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1181,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/727\/revisions\/1181"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/media\/915"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=727"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=727"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=727"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}