{"id":862,"date":"2021-04-22T22:41:54","date_gmt":"2021-04-22T22:41:54","guid":{"rendered":"https:\/\/www.enescena.net\/?p=862"},"modified":"2023-10-29T18:44:56","modified_gmt":"2023-10-29T18:44:56","slug":"angels-bassas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.enescena.net\/2021\/04\/22\/angels-bassas\/","title":{"rendered":"\u00c0ngels Bassas"},"content":{"rendered":"\n

“El que a mi m’emociona \u00e9s que puc emocionar, no nom\u00e9s des dels escenaris, tamb\u00e9 des de la intimitat de la lectura”.<\/h2>\n\n\n\n

TAMB\u00c9 POTS ESCOLTAR L’ENTREVISTA A R\u00c0DIO SILENCI<\/a> (20\/04\/2022) – SANT JORDI 2022<\/p>\n\n\n\n

ENTREVISTA A R\u00c0DIO SILENCI<\/a> (19\/04\/2023) – SANT JORDI 2023<\/p>\n\n\n\n

La literatura \u00e9s, juntament amb el teatre, una altra de les meves aficions. La lectura ha estat sempre per a mi, no solament una font de coneixement i aprenentatge, sin\u00f3 tamb\u00e9 el gaudi d\u2019una sensaci\u00f3 de llibertat i evasi\u00f3 per m\u00f3ns interiors nom\u00e9s meus. I d\u2019un despertar d\u2019emocions fr\u00e0gils, tan amagades en tu que de vegades no saps que hi s\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Fa dies que perseguia parlar amb un professional de les lletres. I \u00e9s un plaer per a mi, a m\u00e9s coindidint amb la Diada de Sant Jordi, poder publicar la primera entrevista a una escriptora al meu blog. Actriu i escriptora. O simplement, poder entrevistar a una persona que ha escrit llibres i es dedica a la interpretaci\u00f3, per no posar-hi etiquetes, que s\u00e9 que a ella no li agrada ser catalogada. Parlem avui amb l\u2019\u00c0ngels Bassas, la mare d\u2019en Patatu<\/em> o l\u2019alter ego de la Maria, la protagonista de Dona\u2019t<\/em>, per citar-la en paper; per\u00f2 tamb\u00e9 coneguda als escenaris com l\u2019Estrella a La vida es sue\u00f1o<\/em>, l\u2019Electra<\/em>, la Ciara<\/em>, la Molly Bloom<\/em> de l\u2019Ulises o la Goneril, d\u2019El rey Lear<\/em>; a les teles\u00e8ries ha estat la Beatriz a Cu\u00e9ntame c\u00f3mo pas\u00f3<\/em>, la Laura d\u2019El cor de la ciutat<\/em> o la Leticia d\u2019El Internado<\/em>; i a la gran pantalla l\u2019hem vista de la monja Dolors a P\u00e0tria<\/em>, d\u2019advocada a La dona il\u00b7legal<\/em>, de la mare del Max<\/em> o l\u2019exn\u00f2via a Catalunya \u00fcber ales<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\n

No m’agrada que m’etiquetin: nom\u00e9s vull ser l’\u00c0ngels, que \u00e9s moltes coses. <\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\"\"
\u00a9Ramon Ferrandis<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Comencem pels seus inicis. L\u2019\u00c0ngels es va llicenciar a l\u2019Institut del Teatre de Barcelona amb un premi extraordinari d\u2019interpretaci\u00f3, l\u2019any 1992. Abans d\u2019acabar els estudis, ja havia participat a La Mandr\u00e0gora<\/em>, d\u2019en Xicu Mas\u00f3 i al Sue\u00f1o de una noche de verano<\/em>, del Calixte Bieito al Teatre Grec. Tot i que si ella ha de mencionar les obres que m\u00e9s van marcar els seus principis professionals als vint-i-pocs anys, en destacaria La Senyoreta J\u00falia<\/em>, l\u2019Electra<\/em> que ha representat dues vegades, i Diario de una camarera<\/em>, un projecte d\u2019una companyia independent que la va fer mereixedora de grans cr\u00edtiques i del Premi a Millor Actriu del Festival de Guadalajara l\u2019any 1994.<\/p>\n\n\n\n

Al llarg de la seva traject\u00f2ria, ha actuat amb les companyies del Romea, el Centre Dram\u00e0tic de Catalunya, el Teatre Lliure, el Teatre Nacional i la Sala Beckett. Ha tingut ocasi\u00f3 de treballar amb directors com l\u2019Ariel Garc\u00eda Vald\u00e9s, la Magda Puyo, en Manel Dueso i en Hernan Bonnin, i ha repetit en diverses ocasions amb l\u2019Antonio Sim\u00f3n i el Calixte Bieito. Ha estat reconeguda pel seu treball en diverses ocasions: ha rebut dos Premis de la Cr\u00edtica per Amfitri\u00f3<\/em> de Moli\u00e8re (1995) i per La Senyoreta J\u00falia<\/em> (1997), i el Premi Max com a millor actriu de repartiment per El Rey Lear<\/em> (2005).<\/p>\n\n\n\n

Podr\u00edem seguir fent un recorregut per la traject\u00f2ria d\u2019aquesta actriu empordanesa, tamb\u00e9 pel cinema i la televisi\u00f3, per\u00f2 avui, donat el dia, ens centrarem en la seva obra liter\u00e0ria i en la seva po\u00e8tica com a persona. Perqu\u00e8 l\u2019\u00c0ngels t\u00e9 en els gens poesia. La poesia de l\u2019autenticitat, que plasma a les seves narracions, fent arribar les seves paraules i experi\u00e8ncies tant escrivint novel\u00b7la er\u00f2tica per a adults com contes per a infants. Per a mostra, a Mirallet, mirallet m\u00e0gic, digues: qui \u00e9s la m\u00e9s bella?<\/em>, explica com va patir una par\u00e0lisi del nervi facial dret durant el part del seu fill Mart\u00ed, una viv\u00e8ncia de la que se\u2019n va sortir contra tot pron\u00f2stic i reconeix que la va fer m\u00e9s guapa, millor persona i encara millor artista.<\/p>\n\n\n\n

\n

Jo escric des dels sentits perqu\u00e8, com que s\u00f3c actriu, necessito passar-ho pel cos.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n
\u00a9Ramon Ferrandis<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El seu debut com a escriptora va ser amb la col\u00b7lecci\u00f3 de contes infantils d\u2019en Patatu<\/em>, unes hist\u00f2ries inventades en el cam\u00ed cap a l\u2019escola per entretenir al seu fill i altres nens. Van tenir tant d\u2019\u00e8xit que fins i tot se\u2019n va fer una adaptaci\u00f3 teatral. Tamb\u00e9 ha escrit cinc obres de teatre. Com a novel\u00b7lista per a adults, la seva primera obra va ser D\u00f3na’t<\/em>, amb la que va quedar finalista del Premi Josep Pla 2015. Es tracta d\u2019una intriga passional protagonitzada per una actriu que viu amb tanta passi\u00f3 la seva vida professional com la personal. Ja ho diu el t\u00edtol: una hist\u00f2ria de donar-se, donar-se a la vida, a les passions, al plaer carnal i sensorial.<\/p>\n\n\n\n

La seva segona novel\u00b7la \u00e9s La vida t\u00e9 aquestes coses<\/em>, en la que en forma de contes, reflexiona sobre les relacions humanes, a partir de quatre amigues arribades a la quarentena que busquen l\u2019amor, amb el cor trencat o caminant perdudes, per\u00f2 sempre exaltant les emocions i l\u2019amistat entre les dones. I recentment ha publicat la narraci\u00f3 infantil coescrita amb el Salvador Macip La maleta de la mem\u00f2ria<\/em>, en la que explica, de manera tendra i plena de lirisme, l\u2019Alzheimer als lectors m\u00e9s petits.<\/p>\n\n\n\n

Amb tot el que ja hem mencionat, una pencaire de cap a peus, apassionada, perseverant i lluitadora, generadora de feina i de vida. Plena de generositat. I si no, pregunteu als seus alumnes a les classes d\u2019interpretaci\u00f3, quan els fa entendre que un dels reptes de l\u2019int\u00e8rpret \u00e9s entregar-se al p\u00fablic i oblidar-se dels problemes personals.<\/p>\n\n\n\n

\nhttps:\/\/youtu.be\/j2Ya6A-VdeQ\n<\/div>
Entrevista sencera amb l’\u00c0ngels Bassas<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Bona tarda, \u00c0ngels Bassas, una dona polifac\u00e8tica, amb molta passi\u00f3, vocaci\u00f3 i treballadora incansable, sigui dalt d\u2019un escenari, com explicant contes als seus fills, com escrivint una novel\u00b7la per a adults. Ets una Dona\u2019t<\/em> de cap a peus. S\u00f3n temps dif\u00edcils per viure intensament? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00f3c molt intensa, entregada, treballadora, apassionada, implicada, compromesa… S\u00f3n temps dif\u00edcils sense tot aix\u00f2. S\u00f3n temps dif\u00edcils per a la cultura i per a la gent que ens dediquem a aquest ofici. Ja ven\u00edem castigats els darrers anys: primer la pujada de l’IVA, despr\u00e9s la crisi econ\u00f2mica i ara aix\u00f2. Som un sector que ho estem passant malament. El m\u00e9s maco \u00e9s que hem fet pinya els de la restauraci\u00f3 i la cultura demanant si us plau que ens deixin treballar. Aqu\u00ed els \u00fanics que se salven s\u00f3n els qui tenen la sort de tenir un sou segur a final de mes, per\u00f2 els aut\u00f2noms o els qui depenem de quan treballem, entren diners a casa, est\u00e0 sent terrible. <\/p>\n\n\n\n

En temps de pand\u00e8mia, ens fa sentir encara m\u00e9s la tristor i la incertesa o ens ajuda a posar l\u2019accent a altres aspectes que contribueixen a la nostra sobreviv\u00e8ncia? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ara estem patint els estralls del postcovid, jo veig a la gent molt trista, molt tocada. I jo, de la manera que s\u00f3c, m’agafa per anar a la contra: per intentar engrescar a tothom i per intentar aixecar els \u00e0nims. Jo em treballo a nivell intern fent meditaci\u00f3 i ioga, enfortint-me, perqu\u00e8 tot el que ens passa \u00e9s tant dur que hem de buscar la llum i la positivitat. Els professionals de l’espectacle sabem millor que ning\u00fa fer el “show must go on”. Caic, per\u00f2 em torno a aixecar! Estem acostumats a treballar estant malalts, a treballar malgrat les circumst\u00e0ncies o la incertesa, fins i tot davant el dol (morir-se alg\u00fa i tu seguir adalt de l’escenari)… Estem molt bregats i aix\u00f2 ens ajuda a la superviv\u00e8ncia. En aquests moments, la cultura est\u00e0 il\u00b7luminant a les persones. I ens necessiten. I nosaltres us necessitem m\u00e9s que mai. Quan l’esperit est\u00e0 tan tocat, necessitem buscar coses que omplin aquesta tristesa del nostre cos de felicitat. El sistema immunol\u00f2gic tamb\u00e9 augmenta si tu treballes les teves emocions, per tant, necessitem seguir anant al teatre, llegint un bon llibre, veient una bona pel\u00b7l\u00edcula… Aix\u00f2 ens est\u00e0 acariciant per dintre, i tot el que ens cura per dins, ens cura per fora. <\/p>\n\n\n\n

\n

No va amb la meva naturalesa autoflagel\u00b7lar-me o el quedar-me a casa quieta. Necessito fer coses i si no hi ha feina, la trec de sota les pedres.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n
\u00a9Ramon Ferrandis<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

De fet, es pot viure d\u2019un altre manera quan portes la teva capacitat d\u2019entrega a l\u2019ADN.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Vaig escriure una novel\u00b7la que es diu Dona’t<\/em> que va precisament d’aix\u00f2 i que \u00e9s un homenatge a la gent de l’espectacle que sap donar-se i a totes aquelles persones que saben resurgir de les cendres de l’Au F\u00e8nix. Jo s\u00f3c aix\u00ed: em reinvento, escric, faig classes, doblatge… i tot el que puc! No va amb la meva naturalesa autoflagel\u00b7lar-me o el quedar-me a casa quieta. S\u00f3c un cul inquiet! Necessito fer coses, continuar, i si no hi ha feina, la trec de sota les pedres o elaboro i genero jo mateixa els projectes. Per a mi \u00e9s la \u00fanica manera de tirar endavant.<\/p>\n\n\n\n

Voltarem el prisma de l\u2019\u00c0ngels per les dues cares que hem mencionat, tot i que n\u2019hi ha mil m\u00e9s! Comencem com a actriu. Vas llicenciar-te en Art Dram\u00e0tic a l\u2019Institut del Teatre de Barcelona. I m’agradaria, en aquests moments que estem vivint, fer-te la mateixa pregunta que al seu pare: si el teu fill Mart\u00ed et digu\u00e9s que vol seguir els passos dels seus progenitors, quin consell li donaries en aquest moment tan complicat per a la cultura?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La primera reacci\u00f3 que tindr\u00edem en Boris i jo seria “Bufff!” (es posa la m\u00e0 al front i abaixa el cap abatuda)<\/em>. Sis segons despr\u00e9s ens cauria la baba. Volem que sigui feli\u00e7! El que s\u00ed tinc clar amb en Mart\u00ed \u00e9s que vull que estudi\u00ef perqu\u00e8 el coneixement et fa lliure. \u00c9s la meva m\u00e0xima. Vull que sigui una persona informada i coneixedora. El recolzarem en tot el qu\u00e8 es vulgui dedicar. Evidentment porta els gens de pare i mare el “payaseo” i “artisteo”. <\/p>\n\n\n\n

\n

Les consumidores de cultura s\u00f3n dones entre els 30 i els 60, per tant, anem a parlar d’elles. Hi ha d’haver una mica m\u00e9s de consci\u00e8ncia i escriure m\u00e9s papers per a nosaltres.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n
\u00a9Ramon Ferrandis<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Actualment, est\u00e0s de gira amb Josep Manel Vega recitant Paisatge inacabat i altres poemes<\/em>, un petit espectacle basat en la poesia del llibre hom\u00f2nim del mateix escriptor i cantautor. Quina acollida de p\u00fablic esteu tenint avui dia? Ve de gust consumir un recital po\u00e8tic-musical?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

De moment, hem fet el primer bolo<\/em> a Les Borges Blanques i hi ha una de blanc i una de negre. La negra \u00e9s que aquesta incertesa en les restriccions (ara s\u00ed, ara no) dificulta molt la feina en el sector cultural. Hi ha un engranatge de persones al darrera, m\u00e9s enll\u00e0 dels actors, a qui els afecta directament. Hi ha menys p\u00fablic perqu\u00e8, en els municipis m\u00e9s petits que estaven esperant que hi an\u00e9ssim, potser els del poble del costat no han pogut venir a causa de les restriccions. Per aix\u00f2 \u00e9s necessari el salconduit cultural: s’ha demostrat que la cultura \u00e9s segura, que es fa sota les mesures de seguretat. La part positiva \u00e9s que va ser molt maco. Quan es va acabar, hi havia una atmosfera tan intensa i el p\u00fablic estava tan emocionat que no es movien despr\u00e9s d’haver aplaudit. Aix\u00ed que em vaig trobar improvisant una conversa amb el p\u00fablic i una senyora es va aixecar emocionada i em va dir un “gr\u00e0cies” que fins i tot a mi em va emocionar.<\/p>\n\n\n\n

Si no m\u2019erro, el comen\u00e7ament de la pand\u00e8mia et va sorprendre al Tantarantana, a punt d\u2019estrena d\u2019Els porcs tamb\u00e9 mengen verd<\/em>. Com vas viure la not\u00edcia del tancament a casa? Imagino que quan vau poder estrenar despr\u00e9s, va ser encara m\u00e9s emocionant i emotiu.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Va ser fant\u00e0stic poder-ho fer! Ens va agafar just abans de que comencessin les restriccions al setembre. Vam fer un mes de funcions i cada dia pens\u00e0vem: tot va b\u00e9, no ens hem posat malalts! Me n’alegro molt per l’Andreu Rif\u00e9 perqu\u00e8 \u00e9s un valent per fer avui dia una producci\u00f3 petita. \u00c9rem una companyia meravellosa. Tornar als escenaris amb bons companys, bons actors i fent una com\u00e8dia, a mi em va ajudar molt! <\/p>\n\n\n\n

Girem el poli\u00e8dre i parlem de la teva vessant com a escriptora. No gosaves ensenyar el que escrivies\u2026 Per qu\u00e8? De vegades les pors no ens deixen veure clarament els nostres talents. Perqu\u00e8 escrivint tamb\u00e9 en tens molt! Fixa\u2019t que amb la teva primera novel\u00b7la, Dona\u2019t<\/em>, quedes finalista al Premi Josep Pla.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ara ja no em fa por! La vocaci\u00f3 d’escriptora la tenia des de molt joveneta, per\u00f2 no m’havia atrevit. Tenia moltes coses en calaixos, literalment, quan encara no hi havia els ordinadors. Vaig comen\u00e7ar a escriure una novel\u00b7la quan an\u00e0vem de gira amb el Romea. Jo tenia moltes estones d’hotels i all\u00e0 va iniciar-se aquesta ficci\u00f3 d’una actriu que est\u00e0 de gira, un entrellat sobre el m\u00f3n dels artistes, dels t\u00e8cnics i de tot el m\u00f3n de la creaci\u00f3. I sobre el m\u00f3n de la dona tamb\u00e9. Dona’t<\/em> \u00e9s un llibre que parla obertament sobre la sexualitat femenina, molt atrevit. Als 40 anys vaig tenir una revol\u00b7luci\u00f3 de mi mateixa positiva i vaig decidir ensenyar el que escrivia. Vaig comen\u00e7ar amb els contes del Patatu<\/em>. Per sorpresa meva, van ser rebuts amb els bra\u00e7os oberts gr\u00e0cies a la Iolanda Batall\u00e9, que es va enamorar. Va ser una col\u00b7lecci\u00f3 s\u00e8ria en llengua catalana i castellana: dels dos inicials, vam arribar a vuit. L’embranzida del Patatu<\/em> em va donar fortalesa i seguretat. Al 2015, d’amagat, aquella novel\u00b7la que havia escrit feia 10 anys, la vaig revisar, acabar i la vaig presentar al premi Josep Pla. I tamb\u00e9 per sorpresa, va quedar finalista. Tinc una an\u00e8cdota molt divertida i \u00e9s que quan arribo a l’antic Ritz, tota vestida glamurosa de dissenyador, tothom em preguntava si anava a presentar la gala. I jo els vaig dir (orgullosa)<\/em>: “doncs, no. S\u00f3c finalista del Premi Josep Pla”. Aleshores vaig poder publicar amb edicions 62 i despr\u00e9s ha vingut una altra novel\u00b7la, La vida t\u00e9 aquestes coses<\/em>, que per a mi \u00e9s la millor que he escrit. I ara La maleta de la mem\u00f2ria<\/em>, un llibre que he escrit a quatre mans amb en Salvador Macip, per parlar de l’alzheimer i de totes les enfermetats que tenen a veure amb la p\u00e8rdua de la mem\u00f2ria. \u00c9s una aventura engrescadora per als nanos perqu\u00e8, si el treus de context, es converteix en una lectura molt i molt divertida. M’agrada escriure hist\u00f2ries que tinguin de rerefons un comprom\u00eds social. M’agrada que la meva feina pugui servir per alguna cosa, tant sigui d’actriu com d’escriptora.<\/p>\n\n\n\n

Aviat podrem llegir-te de nou?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed. Ara en Salvador i jo publicarem per Sant Jordi del 2022 una novel\u00b7la de ficci\u00f3 per a adults sobre una relaci\u00f3 molt t\u00f2rrida entre un home i una dona, amb l’editorial Columna. I treur\u00e9 un altre llibre per a nens sobre el m\u00f3n del teatre amb Galera. Far\u00e9 un diccionari perqu\u00e8 els nanos puguin observar el m\u00f3n del teatre des dels costats o des de dins.<\/p>\n\n\n\n

Creus que l\u2019\u00e8xit de l\u2019escriptura recau m\u00e9s en emocionar al lector o en qu\u00e8 es vegi reflexat com en un mirall?<\/strong>
A nivell personal, el que a mi m’emociona \u00e9s que puc emocionar, valgui la redund\u00e0ncia, no nom\u00e9s des de l’audiovisual o els escenaris, sin\u00f3 tamb\u00e9 des de la intimitat de la lectura. S\u00f3n dos \u00e0mbits totalment diferents: un \u00e9s m\u00e9s p\u00fablic i l’altre, m\u00e9s privat. Un bon llibre, des del meu punt de vista com a lectora, m’agrada que em faci sentir coses. \u00c9s important identificar-te, com deies a la pregunta, aquelles ganes de subratllar un text perqu\u00e8 penses que l’autor ho ha expressat molt b\u00e9 all\u00f2 que jo tamb\u00e9 sento. Ha d’aconseguir arribar-te al cor, a les emocions, a la ra\u00f3, al coneixement, a la reflexi\u00f3, al despertar de la consci\u00e8ncia… A banda d’aix\u00f2, tamb\u00e9 m’agrada que no hi hagi palla, evidentment que ha d’haver una riquesa liter\u00e0riament parlant i de vocabulari, per\u00f2 perqu\u00e8 et desperti els sentits. Jo escric des dels sentits perqu\u00e8, com que s\u00f3c actriu, necessito passar-ho pel cos: a mi m’encanta, quan llegeixo, que em facin sentir olors i sensacions f\u00edsiques. Un llibre que t’arribi al cor, a les emocions, i al mateix temps que et faci volar la imaginaci\u00f3 i et faci sentir… \u00e9s brutal.<\/p>\n\n\n\n

\n

En aquests moments, la cultura est\u00e0 il\u00b7luminant a les persones. I ens necessiten. I nosaltres us necessitem m\u00e9s que mai.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n
\u00a9Ramon Ferrandis<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

I com a actriu, on et podrem veure?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A part de l’espectacle amb el Manel Vega, treballo amb Taleia Cultura, amb el que tenim varis espectacles de poesia o literatura amb un m\u00fasic. Durant l’abril i maig n’hi ha molts programats amb els qu\u00e8 podem arribar a diverses poblacions en petit comit\u00e8. I ara al juny, anem al FIC-CAT, al Festival de Roda de Ber\u00e0, amb la pel\u00b7l\u00edcula La dona Il\u00b7legal<\/em>. \u00c9s una pel\u00b7l\u00edcula meravellosa del Ramon T\u00e9rmens. Molt colpidora. I ja est\u00e0 de moment! Enyoro agafar l’AVE i anar a Madrid a rodar Cu\u00e9ntame<\/em> o El internado<\/em> o fer aqu\u00ed El cor de la ciutat<\/em>. \u00c9s que a mi m’agrada molt la meva feina! Som molt pobres perqu\u00e8 no ens guanyem la vida correctament, per\u00f2 som tan feli\u00e7os…<\/p>\n\n\n\n

Per finalitzar, et vaig llegir dir fa un temps que les persones que us dediqueu a la cultura sou artistes prou tronats com per creure en l\u2019Art i caminar contra el vent. La pand\u00e8mia encara ha agreujat m\u00e9s el poder arribar a finals de mes vivint de la cultura. Per\u00f2 entre poesia, bolos<\/em> i cinema, tu vas fent cam\u00ed. Et consideres una afortunada?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Vaig fent cam\u00ed perqu\u00e8 s\u00f3c una “curranta”. Em considero afortunada perqu\u00e8 dono classes d’arts esc\u00e8niques. Despr\u00e9s de 30 anys, encara que sigui de manera molt diversificada, tot en qu\u00e8 treballo t\u00e9 a veure amb all\u00f2 que estimo. Ensenyar m’agrada molt, per tant, s\u00f3c una afortunada per fer una feina que \u00e9s la meva. Aix\u00f2 s\u00ed, preferiria que se’ns cuid\u00e9s a les dones actrius a partir dels 35. Jo tinc un premi Max, el m\u00e9s important de les Arts Esc\u00e8niques d’Espanya, i m\u00e9s premis, i he treballat molt. La interpretaci\u00f3 \u00e9s l’\u00fanic ofici que quan hem arribat a aquest moment vital, de maduresa preciosa, que tenim un bagatge i una experi\u00e8ncia, ens falta la feina. Est\u00e0 comen\u00e7ant a canviar, per sort, per exemple amb les s\u00e8ries Killing Eve<\/em> o Hierro<\/em>. Seguim en aquesta l\u00ednia, si us plau: anem a parlar d’aquesta generaci\u00f3 que, segons est\u00e0 demostrat estad\u00edsticament, qui m\u00e9s llegeix s\u00f3n dones entre els 30 i els 60 anys. Les consumidores de cultura s\u00f3n moltes, per tant, anem a parlar d’elles, fem hist\u00f2ries sobre aquestes dones. Hi ha d’haver una mica m\u00e9s de consci\u00e8ncia i escriure m\u00e9s papers per a nosaltres. Som unes “superwoman”! La meva \u00e0via em va dir: “us han marcat un gol, perqu\u00e8 ara ho feu tot”. I \u00e9s veritat: estem criant els fills, treballant, \u00e9ssent independents… Aquest \u00e9s el vertader feminisme, el no dependre de ning\u00fa, sense etiqueta de g\u00e8nere. Ser empoderades de veritat vol dir responsabilitzar-se econ\u00f2micament i vitalment de la teva vida. Tirar endavant amb les persones que t’estimes sense etiquetes. Un tema que no hem tocat, per\u00f2 que jo he patit, \u00e9s que em diguin com a actriu que s\u00f3c escriptora i els escriptors, em cataloguin com a l’actriu. A mi no m’agrada que m’etiquetin: nom\u00e9s vull ser l’\u00c0ngels, que \u00e9s moltes coses.<\/p>\n\n\n\n

\nhttps:\/\/www.youtube.com\/watch?v=idgf3SGVbpU\n<\/div><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“El que a mi m’emociona \u00e9s que puc emocionar, no nom\u00e9s des dels escenaris, tamb\u00e9 des de la intimitat de…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":868,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,5,24],"tags":[115,118,116,114,120,119,117],"class_list":["post-862","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat","category-entrevistes","category-portada","tag-actriu-catalana","tag-donat","tag-escriptora","tag-la-maleta-de-la-memoria","tag-la-vida-te-aquestes-coses","tag-paisatge-inacabat-i-altres-poemes","tag-patatu"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/862","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=862"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/862\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1183,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/862\/revisions\/1183"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/media\/868"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=862"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=862"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=862"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}