De vegades oblidem que els actors s\u00f3n persones, amb les seves virtuts i defectes, amb els seus problemes quotidians i les seves responsabilitats i obligacions. Recordem els seus personatges i els identifiquem tant que oblidem que no s\u00f3n qui representen i que, per molta com\u00e8dia que facin (en sentit real, de fer una obra c\u00f2mica), poden sentir-se angoixats o tristos. Encara que no ho sembli. Precisament, \u00e9s aix\u00f2 el que defineix a un bon actor: visqui el moment que visqui, en trepitjar un escenari, res m\u00e9s importa que encarnar-se en el seu personatge i, durant el temps que duri la funci\u00f3, fer-nos arribar les viv\u00e8ncies, sentiments i emocions de qui representa, i no de qui \u00e9s en realitat.<\/p>\n\n\n\n
Fa un mes i escaig vaig tenir l\u2019ocasi\u00f3 de con\u00e8ixer a en Jordi D\u00edaz i em vaig trobar una persona molt humana, rentant la roba a la bugaderia, amb un pare ben simp\u00e0tic i atent, i un gos, en Max, del qual se\u2019n va fer el c\u00e0rrec durant el confinament i van crear un vincle tan bonic que va esdevenir el seu amo per naturalesa. Vam tenir dues trobades per realitzar aquesta entrevista que es podrien definir com \u201cdestrobades\u201d: la primera vegada, vam fer fotos per\u00f2 no entrevista; la segona, no vam poder gravar v\u00eddeo i vam enregistrar \u00e0udio. Aix\u00f2 s\u00ed: em quedo amb el bon gust d\u2019haver-lo conegut en persona\u2026 i del vermut que vam fer junts a la Rambla de Badalona.<\/p>\n\n\n\n
La seva fal\u00b7lera pel m\u00f3n de la interpretaci\u00f3 ve des de petit. Ell volia ser pallasso! Mentre estudiava prim\u00e0ria va participar a v\u00e0ries obres de teatre amateur i recitava poemes i textos propis. Amb cinc anys, va protagonitzar a l\u2019esplai Turnemi una obra dels Germans Grimm, amb la que va gaudir tant que, quan va veure als pares, tiets i tota la platea aplaudir, va tenir clar que era la seva vocaci\u00f3. Als 13 anys actuava amb una companyia de teatre de Badalona, als 16 es va decidir a organitzar uns tallers de teatre i poc despr\u00e9s va formar una companyia. El seu primer treball professional va ser un espectacle infantil en el que els actors representaven cinc o sis personatges amb m\u00e0scares i amb el qu\u00e8 va fer m\u00e9s de cent bolus. Sense arribar a cursar estudis reglats teatrals i compaginant diferents feines (peixater durant 5 anys al negoci familiar, cuiner o cambrer), va anar fent cam\u00ed com a actor a trav\u00e9s d\u2019ag\u00e8ncies, c\u00e0stings i televisions locals.<\/p>\n\n\n\n
En Jordi D\u00edaz va ser conegut popularment amb el paper del Fede a El cor de la ciutat<\/em>. Havia de ser una aparici\u00f3 puntual i va acabar per participar-hi durant cinc anys, fent evolucionar al personatge i deteriorant volunt\u00e0riament la seva imatge, creixent setze quilos que acompanyaven el malestar psicol\u00f2gic de l\u2019entranyable ve\u00ed de Sant Andreu. Com a an\u00e8cdota, destacar que l\u2019any 2010 va rebre el premi TVist al m\u00e9s seductor, que ell considera que va ser en part pel car\u00e0cter seductor del Fede, per\u00f2 tots coincidirem que la seva mirada, pres\u00e8ncia f\u00edsica i humor picardi\u00f3s ben segur tamb\u00e9 li van donar punts per guanyar. I la seva incursi\u00f3 a la literatura! Sab\u00edeu que en Jordi t\u00e9 un llibre publicat amb Grup 62 que es diu Manual per lligar<\/em>?<\/p>\n\n\n\n No em sento monologuista, ni ho he fet mai ni \u00e9s la meva ambici\u00f3.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n D\u2019\u00e8xit en \u00e8xit, en Jordi D\u00edaz va tornar al teatre despr\u00e9s del tancament obligatori amb el mon\u00f2leg Els homes s\u00f3n de Mart i les dones de Venus<\/em>. Es tracta de la versi\u00f3 teatralitzada, escrita per en Paco Mir, del best seller de John Grey, una novel\u00b7la que esdev\u00e9 una guia de refer\u00e8ncia sobre el m\u00f3n de la parella. El text presenta les difer\u00e8ncies i similituds entre els homes i les dones, com millorar la seva comunicaci\u00f3 i pret\u00e9n ser un reflex de la realitat quotidiana de la vida compartida. A punt d\u2019acabar-se ara la vuitena temporada, que s\u2019ubica a la Sala Aquarella despr\u00e9s de l’estrena al Poliorama amb en Jordi Mart\u00ednez durant dues temporades i recalar a la desapareguda Sala Capitol amb en D\u00edaz despr\u00e9s de cinc m\u00e9s, en Jordi D\u00edaz es posa a la pell per sisena vegada d\u2019aquest eloq\u00fcent conferenciant. Una tornada plena de ll\u00e0grimes, tant de riures com d\u2019emoci\u00f3. I \u00e9s que, com d\u00e8iem en comen\u00e7ar, els actors s\u00f3n tamb\u00e9 persones: en D\u00edaz va reestrenar-se a Blanes despr\u00e9s del confinament, i es va sentir tan desbordat per les emocions que va acabar demanant disculpes al p\u00fablic en un mar de ll\u00e0grimes.<\/p>\n\n\n\n Hum\u00e0 per damunt de tot, l’actor badalon\u00ed ha compartit p\u00fablicament les seves viv\u00e8ncies amb la diabetis tipus 2 i de com va descobrir que patia aquesta malaltia mentre actuava al Capitol. Una malaltia que f\u00edsicament no t\u00e9 un origen definit, per\u00f2 emocionalment en D\u00edaz est\u00e0 conven\u00e7ut que prov\u00e9 de la mort sobtada de la mare per un ictus, que el va provocar una r\u00e0bia i impot\u00e8ncia que va desembocar en una depresi\u00f3 que nom\u00e9s el permetia anar al teatre, fer l\u2019espectacle i tornar a casa a tancar-se. En les seves pr\u00f2pies paraules: \u201cpodia ser molt divertit a l\u2019escenari i estava fet una merda\u201d. Pocs ho van notar\u2026 Perqu\u00e8, tamb\u00e9 d\u00e8iem al principi: un actor de la mida d\u2019en Jordi D\u00edaz aparca al camerino els seus malestars i es vesteix implacable del personatge que representa.<\/p>\n\n\n\n A la petita pantalla, en Jordi D\u00edaz ha participat com a col\u00b7laborador a programes com El Club<\/em> de TV3 o De 4 a 7<\/em> de Catalunya r\u00e0dio. A m\u00e9s, l\u2019hem pogut veure a les s\u00e8ries Isabel<\/em>, Laberint d\u2019Ombres<\/em>, Los misterios de Laura<\/em> o Makinavaja<\/em> i a les pel\u00b7l\u00edcules Lla\u00e7os Trencats<\/em>, EVA<\/em> o La corona partida<\/em>. Al teatre, l\u2019hem pogut veure a Pel davant i pel darrera<\/em>, No et vesteixis per sopar <\/em>o Losers<\/em>, entre d’altres.<\/p>\n\n\n\n Fa q\u00fcesti\u00f3 de 5 anys vaig participar en l\u2019organitzaci\u00f3 del comiat de soltera d\u2019una de les meves millors amigues i vam organitzar una gimcana per Barcelona que passava pel teatre Capitol, on par\u00e0vem a veure l\u2019obra Els homes s\u00f3n de Mart i les dones de Venus<\/em>. Al llarg de l\u2019espectacle, l\u2019actor monologuista, en Jordi D\u00edaz, assegut aqu\u00ed al meu costat, preguntava al p\u00fablic i s\u2019enfotia amb o de segons quin espectador\u2026. A m\u00ed em va tocar una burla\u2026 Bona tarda, Jordi D\u00edaz. Saps all\u00f2 de \u201cla venjan\u00e7a \u00e9s un plat que se serveix fred\u201d? <\/strong>(riures) Faig broma. O no. Ho anirem veient al llarg de l\u2019entrevista\u2026 Comencem per aqu\u00ed: treballar amb el p\u00fablic com interlocutor \u00e9s f\u00e0cil si tens un p\u00fablic receptiu i predisposat a les bromes, per\u00f2 ben segur t\u2019hi haur\u00e0s trobat alguna situaci\u00f3 de, seguint amb les frases fetes, \u201cterra, empassa\u2019m\u201d!<\/strong><\/p>\n\n\n\n La veritat \u00e9s que s\u00ed, cada dia \u00e9s una sorpresa amb el p\u00fablic. T’hi pots trobar de tot! Tamb\u00e9 condiciona molt el dia: els actors sabem quan \u00e9s el dia bo: sabem que dissabte nit \u00e9s una bona funci\u00f3 i que diumenge tarda \u00e9s m\u00e9s pausada, perqu\u00e8 \u00e9s de tarda. No s\u00e9 per qu\u00e8, per\u00f2 estem progamats aix\u00ed com a p\u00fablic. Tamb\u00e9 hi ha el t\u00edpic p\u00fablic que ve una mica “obligat”… la parella l’arrossega cap al teatre! Els hi veus que de ganes no en tenen gaires. En general, les persones venen molt predisposades a passar-s’ho b\u00e9. I \u00e9s una obra de sucre, dol\u00e7a, no t\u00e9 cap mal\u00edcia, l’\u00fanica cosa que pret\u00e9n \u00e9s fer passar una bona estona i si pots reflexionar una mica, doncs millor que millor!<\/p>\n\n\n\n Aprofito per aclarir-te una cosa de la pregunta: m’has definit com a monologuista i jo s\u00f3c actor que ara m’ha tocat fer un mon\u00f2leg. Per\u00f2 no em sento monologuista, ni ho he fet mai ni \u00e9s la meva ambici\u00f3. Aquest \u00e9s un mon\u00f2leg per\u00f2 escrit en text teatral. Est\u00e0 adaptat d’un llibre i es converteix en mon\u00f2leg perqu\u00e8 l’interpreta i l’explica un sol actor. <\/p>\n\n\n\n Jo crec que principalment la com\u00e8dia \u00e9s la virtud principal que tu com a espectador vols anar a gaudir.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n Segur que a la Sala Aquarella ser\u00e0 molt entranyable tamb\u00e9 veure\u2019t per\u00f2, jo i moltes persones, trobarem a faltar la m\u00e0gia del Club Capitol. Hi has pogut ja fer algun assaig? Com t\u2019hi trobes tu com a actor?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Per a mi, el Club Capitol, concretament la Sala 2, era la sala perfecta per aquest espectacle, amb aquesta situaci\u00f3 rom\u00e0nica, amb el p\u00fablic davant i en al\u00e7ada. La Sala Aquarella \u00e9s una sala nova que vol obrir les portes a nous experiments, a noves sensacions teatrals, com ara music hall o cabaret. Ha volgut fer una aposta per fer un espectacle de text, de dramaturgia, i jo m’estic acondicionant i adaptant. Mica en mica.<\/p>\n\n\n\n Sembla ser que la reposici\u00f3 d\u2019obres m\u00e9s aviat c\u00f2miques s\u2019est\u00e0 convertint en la tend\u00e8ncia majorit\u00e0ria en aquests temps de pand\u00e8mia. Han tornat i ampliat temporada produccions com Escape room<\/em>, Cobertura<\/em>, El pare de la n\u00favia<\/em>\u2026 I el dia 30 d\u2019abril vas tornar amb Els homes s\u00f3n de Mart i les dones de Venus<\/em>. Creus que l\u2019humor \u00e9s la panacea contra la COVID?<\/strong><\/p>\n\n\n\n L’humor i la com\u00e8dia sempre ha estat la prioritat per l’espectador per anar al teatre. Evidentment hi ha espectadors de tot tipus, hi ha qui li agrada el drama i n’hi ha per donar i per vendre. En aquesta ciutat tenim la gran sort de tenir una gran oferta teatral. Per\u00f2 jo crec que principalment la com\u00e8dia \u00e9s la virtud principal que tu com a espectador vols anar a gaudir. La m\u00e0gia del teatre \u00e9s anar a oblidar-te una mica dels teus problemes i anar a riure. <\/p>\n\n\n\n I la reposici\u00f3 d\u2019espectacles ens otorga seguretat, en aquests temps tan incerts econ\u00f2micament, per anar a veure o repetir?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Les reposicions s’han fet sempre. Si ens hem de fixar en els temps de COVID, \u00e9s una garantia d’\u00e8xit? Doncs si es fa una reposici\u00f3 d’una obra, en aquest cas de com\u00e8dia, \u00e9s perqu\u00e8 anteriorment ha estat un \u00e8xit i vas amb garantia que es pot tornar a fer. Tamb\u00e9 s’ha de dir que la COVID, amb les restriccions actuals, ens ha portat a un desgast econ\u00f2mic terrible. En certa manera hem limitat molt m\u00e9s els riscos. Projectes que les productores teatrals deuen tenir guardats als calaixos per poder fer, durant aquest any\/any i mig segueixen guardats perqu\u00e8 econ\u00f2micament no es poden assumir. Per aix\u00f2 s’aposta per aquest tipus de reposicions, per m\u00e9s com\u00e8dies, o per obres m\u00e9s limitades que no suposin gran inversi\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n Els homes s\u00f3n de Mart i les dones de Venus<\/em><\/strong>, des del principi, es converteix en l’obra dels colzes.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n Parlem d\u2019Els homes s\u00f3n de Mart i les dones de Venus<\/em>. T\u2019acompanyes de t\u00f2pics, clix\u00e9s, creences populars i m\u00e9s per concloure en qu\u00e8 ni tot el qu\u00e8 diem de les dones \u00e9s nom\u00e9s nostre ni tot el que se\u2019n diu dels homes \u00e9s nom\u00e9s vostre. He fet un breu spoiler<\/em> de l\u2019espectacle. Si a m\u00e9s tenim present que l\u2019adaptaci\u00f3 d\u2019en Paco Mir va arribar a Catalunya despr\u00e9s de triomfar durant 7 anys a Fran\u00e7a, qu\u00e8 m\u00e9s ens pots dir per engrescar a tothom a venir a veure\u2019t?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Quan em van plantejar fer aquesta obra, a mi em van espantar una mica perqu\u00e8 em veia sol a l’escenari, cosa que no havia fet mai. La segona cosa \u00e9s que, quan em llegeixo el text, em veig en la situaci\u00f3 que la \u00fanica manera que puc defendre aquest text \u00e9s fent-ho des de la vessant de ser jo mateix. \u00c9s a dir, que sigui en Jordi qui t’explica aquesta hist\u00f2ria. Per aix\u00f2 comen\u00e7a explicant que el Jordi t\u00e9 la seva dona i la seva filla i que va tenir una experi\u00e8ncia extraordin\u00e0ria que vol explicar. I que gr\u00e0cies a la lectura d’aquest llibre fam\u00f3s que es va fer, el best seller d’Els homes s\u00f3n de Mart i les dones de Venus<\/em>, va aprendre molt\u00edssim sobre el m\u00f3n de la parella. Aquesta \u00e9s el primera ra\u00f3 que a mi em va motivar per fer aquest espectacle. \u00c9s cert que es tracta d’una obra que no t’explica res que no s\u00e0pigues, per\u00f2 aqu\u00ed est\u00e0 la gr\u00e0cia: quan tu vas a veure’l amb la teva parella, i entres en el m\u00f3n de les rutines, el dia a dia, no saps per qu\u00e8 per\u00f2 desapareixen o te n’oblides d’aquelles formes de fer o de ser que a tu no t’agraden o que t’agraden molt. Aleshores valores les prioritats de parelles i poses en una balan\u00e7a la teva estimaci\u00f3 per l’altra persona i les seves contres. I com que l’amor prevaleix, tires endavant! I un dia, de cop, decideixes anar al teatre i et trobes amb un tiu<\/em> a l’escenari que t’est\u00e0 explicant com \u00e9s el m\u00f3n de la parella. I de cop i volta, all\u00e0 descobreixes aquelles coses que te n’havies oblidat o que d’alguna manera no n’eres conscient. I \u00e9s precisament que t’estan explicant aquelles coses que tu ets. Aix\u00ed, des del principi, es converteix en l’obra dels colzes: des del primer moment, quan comences a explicar an\u00e8cdotes de com som uns i els altres, ja comences a veure els colzes volant per tota la platea amb els llabis dient: “aquest ets tu!”. Encara que no vinguis amb la parella, t’hi sents identificat per tantes coses com expliquem.<\/p>\n\n\n\n Canviem d\u2019obra i mencionem la c\u00e8lebre El m\u00e8tode Gr\u00f6nholm<\/em>. Fa poquet en vaig parlar amb el Llu\u00eds Soler i em va dir que vau anar per celebrar les 1.000 funcions, 930 vostres i 70 d\u2019ells. 930 vegades! Deu ser l\u2019espectacle que m\u00e9s has representat. Creuem els dits perqu\u00e8 aviat Els homes s\u00f3n de Mart i les dones de Venus<\/em> puguin superar-les! Diga\u2019m la veritat: no vas tenir impulsos de pujar a l\u2019escenari? Repeties des de la butaca el text per sota el nas?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Vam tenir una experi\u00e8ncia d’aquelles maques de deb\u00f3. Vaig estar assegut amb el Soler i, nom\u00e9s apagar les llums, ja ens vam agafar de les mans els dos, amb molta tensi\u00f3 emocional. I comences a sentir el text d’una obra que hem fet 930 vegades! Va estar molt b\u00e9 que la torn\u00e9ssin a fer primer perqu\u00e8 va ser un \u00e8xit del teatre catal\u00e0, crec que el major \u00e8xit de fet escrit per un autor catal\u00e0, i per una altra banda per la repercusi\u00f3 que va tenir. Va ser un fen\u00f2men social i mundial meravell\u00f3s! I tenir l’orgull de poder dir que jo he estrenat aquesta obra, amb aquell grup, els primers que la vam dur davant del p\u00fablic i veure la primera reacci\u00f3 que hi va haver-hi al T6 del Teatre Nacional de Catalunya, per a nosaltres va ser org\u00e0smic! No ten\u00edem ni idea que es convertiria en el que es va convertir. Van ser quatre temporades meravelloses, amb ara complir les 1000 funcions. I pel que dius de saltar a l’escenari, s\u00ed, hi havia aquella sensaci\u00f3 de poder tornar enrera a gaudir aquest espectacle! <\/p>\n\n\n\n La COVID, amb les restriccions actuals, ens ha portat a un desgast econ\u00f2mic terrible. En certa manera hem limitat molt m\u00e9s els riscos.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n Per finalitzar, et desitjo de tot cor tant de p\u00fablic com el que has tingut fins ara. De fet, a partir del 9 de maig sembla que ja no haurem de patir pel toc de queda els espectadors que venim de fora de Barcelona. Qu\u00e8 t\u2019agrada m\u00e9s, la sessi\u00f3 de les 20h o de les 22h? En quina franja hor\u00e0ria et sents m\u00e9s a gust?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aquesta obra \u00e9s fa divendres a les 20h, dissabte a les 17.30 i les 20h i diumenge a les 18h. M\u00e9s que quina franja hor\u00e0ria m’agrada m\u00e9s, jo et diria quina funciona millor i jo et diria la de divendres o dissabte nit. Les tardes estan molt b\u00e9, per\u00f2 tenen un condicionant: la gent ve acabat de dinar i de fer la migdiada i els costa una mica de posar-se en situaci\u00f3 de que v\u00e9nen al teatre i costa m\u00e9s entrar-hi. Si em fas escollir una franja hor\u00e0ria et diria que la nocturna. <\/p>\n\n\n\n A on m\u00e9s et podrem veure ben aviat? Qu\u00e8 has estat rodant si podem saber-ho?<\/strong><\/p>\n\n\n\n He estat rodant una s\u00e8rie nova que ser\u00e0 per TV3, produ\u00efda pel Terrat, per\u00f2 no puc dir-te m\u00e9s. La s\u00e8rie ja s’ha fet p\u00fablica, per\u00f2 s’han dit un seguit d’actors que surten, i altres que no. I jo estic en aquest grup que encara no es pot dir (off de r\u00e8cord, hem sabut en el moment de la publicaci\u00f3 que es tracta de la <\/em>\u00daltima nit del Karaoke).<\/em><\/p>\n\n\n\n Veure la primera reacci\u00f3 que hi va haver-hi al Teatre Nacional amb l’estrena d’El m\u00e8tode Gr\u00f6nholm<\/em>, per a nosaltres va ser org\u00e0smic!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n “Cada dia \u00e9s una sorpresa amb el p\u00fablic”. TAMB\u00c9 POTS ESCOLTAR L’ENTREVISTA A R\u00c0DIO SILENCI (23\/11\/2022) De vegades oblidem que…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":955,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,5,3,24],"tags":[145,106,108,143,142,144,56],"class_list":["post-953","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat","category-entrevistes","category-fenomens","category-portada","tag-badalona","tag-el-cor-de-la-ciutat","tag-el-metode-gronholm","tag-els-homes-son-de-mart-i-les-dones-de-venus","tag-jordi-diaz-2","tag-lagaia-books","tag-sala-aquarella"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/953","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=953"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/953\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1188,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/953\/revisions\/1188"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/media\/955"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=953"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=953"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.enescena.net\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=953"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/2RFN7653-Ret-1024x683.jpg\")
L\u2019altre paper que el va catapultar va ser el de Carles Bueno, un dels quatre protagonistes d\u2019El m\u00e8tode Gr\u00f6nholm<\/em>, l\u2019exit\u00f3s text d\u2019en Jordi Galceran, basat en un curi\u00f3s proc\u00e9s de selecci\u00f3 de personal. L\u2019obra es va estrenar en 2003 i es va convertir en un fen\u00f2men social amb m\u00e9s de dos milions i mig d\u2019espectadors, que va traspassar fronteres f\u00edsiques (es va representar a Madrid, M\u00e8xic, Caracas i Buenos Aires), i tamb\u00e9 va saltar de l\u2019escenari a la televisi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/2RFN7630-Ret-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/2RFN7644-Ret-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/2RFN7637-Ret-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/2RFN7601-Ret-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/2RFN7594-Ret-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/2RFN7508-Ret-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/2RFN7545-Ret-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/2RFN7618-Ret-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.enescena.net\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/2RFN7558-Ret-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n