El Petit Príncep

Un clàssic per a tots els públics

La primera vegada que vaig llegir El petit príncep no vaig entendre res, o molt poc: les aventures d’un nen viatjant per un univers ple de personatges i planetes del tot surrealistes. Tenia al voltant d’uns deu anys, i no recordo si va ser un professor o algú de la família que me’l va recomanar.

El segon cop que el llibre de Saint-Exupéry va caure a les meves mans, vaig tenir dificultats per rellegir-lo. Pensar en aquella criatura curiosa, impertinent en moltes ocasions, em venia a repèl. Però éssent una amant de la lectura i considerada una obra mestra de la literatura universal, vaig donar-li una segona oportunitat. Havia entrat a l’adolescència i, sense entendre del tot què estava llegint, em vaig adonar que no era una història infantil, com podia semblar per la narració o les il·lustracions. Cada capítol plantejava una reflexió, de vegades filosòfica, d’altres política. I en aquell moment jo no em sentia preparada per preguntar-me què passava més enllà de les meves emocions o de la meva habitació.


Havia complert els vint anys quan em va captivar El Petit Príncep. Quan em vaig adonar que el protagonista era jo. Aquella criatura protagonista de la història era jo mateixa, buscant el meu lloc al món, la meva rosa sense espines, les meves amistats, els meus ídols. Era jo quan em sentia sola, quan m’enamorava o m’entristia. Havia començat la llicenciatura de comunicació per ser redactora publicitària i, sobretot, em fascinaven les seves frases. Totes aquelles paraules que havien escapat dues vegades del meu interès, de sobte es van convertir en eslògans del meu dia a dia: “caminant en línia recta no es pot arribar massa lluny” o “la bellesa del desert és que a qualsevol lloc s’amaga un pou”.


Amb el temps vaig descobrir que la meva experiència amb El Petit Príncep no era única. Vaig poder parlar amb diverses persones que havien llegit el text massa joves i no l’havien entès. Per això, aplaudeixo la iniciativa d’Angel Llácer, Marc Artigau i Manu Guix per explicar la història d’una manera molt senzilla, amb què petits i grans podran gaudir-la o descobrir-la junts de nou o per primer cop (com cantava Sau).

Copyright: David Ruano

Amb el musical d’El Petit Príncep compartim la història amb qui la coneixen i l’estimen, alhora que l’expliquem a aquells que mai l’han sentit.

Àngel Llàcer, director

El Petit Príncep és una producció musical amb boniques cançons allunyades de l’univers Disney, cantades en rigorós directe, i escrites i composades per a l’ocasió per Artigau i Guix. Unes cançons que, després de sis temporades en cartell, és fàcil haver-les escoltat i fins i tot cantussejar-les. En el meu cas, me les van ensenyar els meus alumnes de l’extraescolar de ball, que se les saben fil per randa i insistien a coreografiar-les per final del curs. (En començar les classes, sempre els pregunto sobre les seves cançons preferides i les ballem en una exhibició davant de les famílies. Aquests dos darrers anys, al seu top ten han inclòs la popular Vaig aprendre al costat dels èxits d’Álvaro Soler, la Rosalía o Imagine Dragons).

El muntatge està format per imatges de video mapping, personatges virtuals que interactuen amb els actors i un so envoltant de 360º. L’espectador pot escoltar efectes de so, com en un sistema Dolby Surround, des de qualsevol butaca de la sala. Un petit príncep en versió 5.0, en paraules de Guix. Si, a més, l’interpreten actors tan joves, carismàtics i amb veus angelicals com Júlia Bonjoch, Diana Roig o Enric Cambray, aquesta versió tan senzilla i emocionant esdevé simplement màgia.

El musical d’El Petit Príncep s’ha convertit en un clàssic nadalenc dels escenaris barcelonins i moltes famílies en gaudeixen any rere any. Aquest mes de desembre es veurà la setena temporada al BARTS, amb Manu Guix a la pell del llegendari aviador. Només un desig: que el virus COVID19 ens permeti tornar a veure’l. Perquè ara, més que mai, necessitem l’optimisme i la màgia d’El Petit Príncep per omplir els nostres cors i permetre’ns aflorir aquell nen que tots portem a dins.

Les cançons d’El Petit Príncep estan dirigides a un públic intergeneracional, tant a infants de 10 anys com a infants de 30, 40 o 50 anys.
Manu Guix, compositor i director musical

https://www.youtube.com/watch?v=G8hYdmV7FHM&feature=youtu.be&fbclid=IwAR1mRKDHc2x7vtEc8-2PRJSE9ssbJrDRMmSEB9grZ3gnb5HK1garhUb_-Tw

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Back to top