Daniel Anglès

“El meu ADN sempre m’impulsa a construir i a adaptar-me a les adversitats com vinguin”

TAMBÉ POTS ESCOLTAR L’ENTREVISTA A RÀDIO SILENCI (01/10/2022)

Un dels meus gèneres teatrals preferit és el teatre musical. M’apassiona veure un espectacle al més pur estil neoyorquí, ple de llum, plomes, música en directe i glamour. Gaudir d’un Dagoll Dagom tan nostre, emocionant, grandiloqüent, ple de talents made in Catalunya. Escapar-me a Madrid durant unes hores a la Gran Via a veure produccions musicals que marquen generacions i que poden fins i tot desmuntar l’estructura d’un teatre per poder-se representar. Però reconec que el musical de petit format m’enamora, aquell espectacle de butxaca que amb poques parafernàlies se’t queda gravat a un racó del teu cor. Per això m’emociona tant tenir l’ocasió de parlar amb en Daniel Anglès, fundador d’El Musical Més Petit l’any 1996, una companyia de la que vaig ser fan número 1 per la seva qualitat musical, exquisita selecció dels muntantges i excel·lent nivell interpretatiu. Tu, jo, ell, ella… i Webber… i Schönberg…, El Somni de Mozart, Hedwing&el centímetre cabrejat o Merrily we roll along són alguns dels muntatges d’aquesta petita formació durant els seus primers anys de trajectòria.

Iniciem una entrevista amb en Daniel Anglès, amb qui passaria hores parlant, i tindríem converses de dies sencers, no només per compartir aficions, generació i espectacles que ens han marcat, sinò perquè és un bellugueta que no para de crear, projectar, treballar… fins i tot en temps de pandèmia.

Bona tarda Daniel. T’admiro i admiro la teva tasca dins el teatre musical. Però saps, pel poquet que hem parlat, que tu i jo estem aquí perquè El Musical Més Petit (EM+P) em va marcar no d’una manera petita, sinò enorme. Com va nèixer el projecte, com el vas viure i per què no va continuar?

La millor de manera de començar una entrevista, que et diguin que t’admiren! EM+P va nèixer com la majoria de coses que acaben per tenir molta trascendència: sense pretendre-ho i sense adonar-se’n. La Pilar Capellades i jo, que som amics de tota la vida, fèiem classes de cant amb la Susanna Domènech, i ens vam trobar amb el Manu Guix en un espectacle de la Coco Comín que es deia Bojos per Broadway, l’any 95. Quan vam veure que s’acabava, el Manu Guix ens va dir que feia un concert cada any per a l’Associació ASPACE i ens convidava a fer-ho junts. Allò es va transformar en el primer espectacle d’EM+P. Vam muntar aquell concert i, a quatre dies d’interpretar-lo, se’m va ocórrer convidar a un director d’algun teatre. Va venir l’Ever Blanchet, del Versus Teatre, i ens va dir que podríem entrar-hi en tres setmanes. Amb un parell d’elements escènics nous, vam estrenar Tu, jo, ell, ella… i Webber… i Schönberg… sense intenció de crear companyia. Després d’unes setmanes en cartell, vaig plantejar-los crear continuïtat a aquella formació de musicals de petit format. Tots vam decidir que sí. Jo ho vaig viure tot sense tenir massa consciència, amb molta felicitat, ens sentíem tots molt afortunats i amb ganes de saber què faríem després. Amb el temps, a nivell empresarial, me n’adono que aquell neguit ens va fer prendre decisions errònees. Però vam fer el que volíem fer. Acabar-se no s’ha acabat mai. La companyia ha tingut pujades i baixades. Ara mateix segueix existint com a productora. T’avanço que podria tornar a reaparèixer en qualsevol moment en un format més reconeixible pel públic. La Pili, la Susanna i jo continuem mantenint l’amistat i aquell caliu que li donava sentit, encara segueix viu.

Unes altres coses, en aquest cas, persones, que crec que ens apassionen als dos són l’Àngels Gonyalons i la Coco Comín, dues de les grans referents del musical al nostre país i que van influir molt en els teus inicis professionals.
El BUP i el COU el vaig fer amb una carpeta plena de fotos de l’Àngels Gonyalons. El meu moment de devoció absoluta cap a una persona el vaig viure amb ella. Vaig tenir la sort de veure-la a Mar i Cel, Estan tocant la nostra cançó, Memory, Tots dos… No em vaig perdre cap espectacle de l’Àngels. Vaig aprendre-ho tot sobre el musical americà a partir d’aquells obres. Dirigida pel Ricard Reguant, ens van apropar musicals que aquí no coneixíem. L’he admirat i respectat sempre moltíssim.

El Musical Més Petit va nèixer com la majoria de coses que acaben per tenir molta trascendència: sense pretendre-ho i sense adonar-se’n.

En Daniel Anglès és actor, director, productor, adaptador i intèrpret de textos i lletres de teatre musical. També treballa com a doblador, locutor de ràdio, director de càstings i jutge a concursos televisius. L’hem pogut veure a la petita pantalla com a subdirector de l’Acadèmia Operación Triunfo i de jurat a Oh Happy Day. Està al capdavant de la productora d’espectacles No Day But Today. Ha portat la batuta d’espectacles com Mamma Mia, Los miserables, La Bella y la Bestia o Hair. I dalt de l’escenari, ha estat en Pep Consciències a Pinotxo, en Mark de Rent o en Gringoire de Notre Dame de París, entre d’altres. Com a doblador, posa veu a diferents sèries i pel·lícules d’animació com Pokémon, Super-nenas, The Road to El Dorado, de Dreamworks, o El jerperut de Notre Dame, de Walt Disney.

Una trajectòria polièdrica, d’una persona dedicada amb cos i ànima al teatre musical, i que ara compagina la direcció artística del Teatre Condal amb la direcció de l’escola Aules, Arts Escèniques de Barcelona, i el projecte ONYRIC del Grup Focus. Es tracta d’una programació d’espectacles de petit format, de caire més íntim, a l’espai Club de la cafeteria del mateix Teatre Condal, en el que s’ha presentat més de 50 propostes de diferents estils. Desprès de l’èxit de Rent, la primera producció pròpia d’Onyric, Anglès s’embarca en la producció de Golfus de Roma. Aquests és un dels molts altres projectes que ell mateix ens explica.

El projecte Onyric té d’alguna manera l’essència d’aquell EM+P, almenys en la seva declaració d’intencions i desig de potenciar el talent i recuperació de joies musicals. Et sembla una bona definició?
Sí, la veritat. Estic molt content de com està funcionant. El projecte va arrencar amb la intenció de tenir una seu estable i instal·lar-se al teatre Condal. Vam viure una primera temporada èpica. N’estic orgullossíssim de com va anar, d’acollir tant talent i creativitat durant aquells primers vuit mesos. Onyric és ara la marca amb la que Focus desenvoluparà la producció de musicals. Volem muntar Golfus de Roma i em fa especial il·lusió que sigui Focus qui està al darrera, com en el seu moment dels musicals que parlàvem abans (Estan tocant la nostra cançó, Memory…).

Entenc que la pandèmia ha afectat en el muntatge de Golfus de Roma. En quin moment està la producció de l’espectacle?
Golfus de Roma s’hauria d’haver estrenat l’estiu de l’any passat i avui estaria fent temporada. Es un projecte que es va haver d’aturar i ara el reemprendrem en el calendari que teníem previst, però un any després. Tota la resta doncs, es desplaça un any. En el teatre, hem d’entendre que un any no ha existit. Que tan de bo no hagués existit, perquè l’hem hagut de patir!

En quins altres projectes estàs treballant en aquests moments?
Estic treballant en moltes coses. No et puc explicar massa, però et menciono que estic dirigint una pel·lícula documental, que jo mai he fet. Sempre m’agrada fer coses noves, aprendre llenguatges nous, treballar amb gent de mitjans que no conec. Per això és un procès molt xulo en el que estic invertint molt de temps ara mateix. Ho compagino amb les meves dues feines principals i constants: la direcció artística dins el Grup Focus i la meva escola Aules. També està el projecte Golfus de Roma i jo sempre tinc dues o tres coses en futur i desenvolupament: ara estic en ple procès d’escriptura i creació d’un musical i en la possible recuperació nostàlgica d’EM+P. Perquè aquest any es compleixen els 25 anys d’EM+P i estem pensant si ho celebrem públicament de manera escènica o ens anem a fer un sopar un dia nosaltres en la intimitat.

En el teatre, hem d’entendre que un any no ha existit.

Parlant una mica sobre la persona, en Daniel Anglès és gran aficionat a la Rocío Jurado des de ben petit. L’any 2015 acompleix el seu somni de publicar un àlbum de versions sobre la cantautora espanyola anomenat Punto de Rocío. Són cançons que, per a ell, formen part de la banda sonora de la seva infància.
Entre els espectacles que ha dirigit trobem Rent i Fun home, a tots dos es parla sobre l’homosexualitat, un tema que Anglès viu amb total naturalitat, com va demostrar públicament a el programa de TV3 El Sopar, demanant matrimoni al Víctor, la seva parella. A l’estrena de Fun home va evidenciar la manca de referents homosexuals i va expressar literalment: “Quantes estrelles de cine i esportistes han sortit de l’armari?”
L’any 2003 forma la escola de teatre musical Aules, de la que n’és director i professor. La docència és una de les seves passions i més quan ve recolzada per un equip de joves professionals que treballen per impulsar el talent i la creativitat. Aules és avui, amb 18 anys de vida, un centre de formació de referència per a molts dels professionals en actiu del gènere musical.

Respecte Aules, l’escola musical que capitanejes, com s’està vivint la situació actual? Feu treball online? I la pregunta obligada: funciona?
Quan ens van tancar al març, vam decidir que fos com fos, no aturaríem la nostra activitat. Té molt a veure amb el meu ADN, que sempre m’impulsa a construir, a no parar mai, i en adaptar-me a les adversitats com vinguin. La decisió es va prendre en qüestió de minuts, però amb una gran part pedagògica que vam voler traslladar al nostre alumnat: treballem amb el que tenim, treient el millor resultat possible. Seguirem aprenent amb les condicions que hi ha. El treball online no és millor que el presencial, però és millor online o no fer res? Com que l’alternativa a l’online era deixar de fer classes, l’online es converteix en la millor de les opcions donades les circumstàncies. Les primeres setmanes van ser caòtiques, però l’experiència i l’enginy ens ha fet veure que hi ha certes matèries teòriques i activitats individuals funcionen. Fins i tot tinc alumnes que ara em diuen que es queden a casa i fem la classe així. No hem suspès mai ni una sola classe i tots els projectes que teníem iniciats, s’han representat davant de públic abans o després. Hem fet un esforç molt gran, que mai podré agraïr suficient a tot l’equip docent i de l’escola. No me n’alegro de tota aquesta situació, però la realitat és que n’hem après molt i hem extret moltes vivències positives.

A la nostra professió estem acostumats a conviure amb la dificultat, a la inestabilitat.

Des dels 18 anys que va començar a treballar professionalment, en Daniel Anglès ha estat guardonat amb 5 Premis Butaca i un Premi Sebastià Guasch amb la companyia EM+P; ha guanyat 4 Premis BroadwayWorld i 1 Premi de Teatre Musical amb Rent; i el Premi de la Crítica de Barcelona al Millor Musical amb Bare.
Però un dels guardons més grans que va rebre l’any 2017 és la direcció del projecte artístic del Teatre Condal de Barcelona. Acabem parlant de la programació del Condal, que actualment té en cartell l’exitós El pare de la núvia. L’espectacle és un dels tants que es va veure afectat per la COVID19, igual que Cobertura, que torna amb una nova temporada a partir del mes de març.

Pel que fa al teatre Condal, t’he llegit dir que el denominador comú “són els espectacles dirigits a públics majoritaris”. Fixant-nos en la programació actual, per a tu, en aquests moments i al nostre país, és la comèdia el gènere que pot arribar a més públic?
No sé si és el que pot arribar a més públic, però crec és el que més públic necessita. És un moment en què riure ens va molt bé. Per això programem tres reposicions d’espectacles que van quedar suspesos per la pandèmia. Em semblava que eren espectacles que seguien tenint vida i que havien de tornar als escenaris de Barcelona. A més, ens permeten no produir de nou, ja que no hi ha diners, però per sobre de tot perquè sí crec que és el tipus d’espectacles que la gent vol veure ara. L’esforç que ens suposa anar al teatre aquests dies, si és per riure i divertir-nos, benvingut sigui!
Reprogramant El pare de la núvia i Cobertura, s’aposta per espectacles que hem vist però que han quedat interromputs per la pandèmia. És una segona oportunitat per espectacles que no podem deixar de veure, podem anunciar què vindrà després o és massa agosarat en aquests moments programar més enllà?
És massa agosarat, però ho hem de fer. A Focus hem de programar amb un any i mig vista. Per tant, jo tinc una programació del Condal fins a finals del 2022. Però ara més que mai, amb pinces i susceptible de modificacions. La idea seria poder estrenar un musical aquest estiu molt bonic, que jo no dirigeixo. Tan de bo es pugui fer! A la nostra professió estem acostumats a conviure amb la dificultat i la inestabilitat. Els actors i directors vivim en aquesta situació contínuament. Aprofito l’entrevista per agraïr a les persones com tu, Lorena, que heu decidit donar veu, llum i visibilitat al món de l’espectacle i la cultura en aquests moments tan difícils. Pensa que nosaltres el mes de març vam decidir regalar la nostra feina, fent tot el que podíem per ajudar a la gent. Agraeixo molt l’esforç que esteu fent amb el vostre temps, de manera desinteressada, per visibilitzar-nos, perquè es parli del que passa als teatres i donar-nos el valor que podem aportar a aquesta societat.

L’esforç que ens suposa anar al teatre aquests dies, si és per riure i divertir-nos, benvingut sigui!